Mala fe

Quan la dura realitat de la crisi econòmica ho impregna tot, potser més d'un pensarà que no són moments per a l'èpica, i sens dubte hi ha coses que les necessitats del dia a dia fan que quedin en un segon pla. Les reivindicacions nacionals de Catalunya, per exemple. Aquest any que aviat deixarem enrere ha estat un mal any en aquest sentit. La sentència contra l'Estatut ha estat un cop de pal dur per als que pensaven que hi havia un encaix acceptable amb l'Estat, i tampoc no ha suposat un pas endavant notable per als que volien un trencament, si ens hem de refiar dels resultats electorals. Així sembla que els més satisfets són la dreta unionista, que en tot cas és la tercera força a Catalunya. Hi va haver la gran manifestació del 10 de juliol, que queda en el record, però ara mateix el nou govern té la prioritat del dia a dia. Aquest govern, però, és un govern nacionalista que sap que el país ha de fer passos endavant si vol ser. El president Mas ha demanat paciència i ell mateix n'haurà de tenir perquè alguns, des de Madrid, ja li marquen el camí. Que la casualitat volgués que el partit de la selecció catalana de futbol fos un dels seus primers actes li haurà servit per saber com reparteixen els qui no poden ni volen suportar cap més nació que la seva. Escriure: “Independentistes i proetarres donen suport a Mas en el seu primer acte oficial”, a part de ser mentida és d'una mala bava manifesta. Però així és com volen marcar el camí al nou president i al seu govern. L'avís és clar. Mas ha fet carrera política a Catalunya i des del començament li volen recordar qui té el poder mediàtic a l'Estat. Pujol, i després Maragall i Montilla, ja saben quin pa hi donen. Mas, però, té la força dels vots.