Wikileaks

La batalla que estan mantenint els Estats Units contra el portal Wikileaks i, especialment, contra el seu cap visible i fundador, Jules Assange, està arribant a límits de cacera de bruixes. El més greu és que aquest atac prové precisament d'un país que tradicionalment ha fet de la defensa de la llibertat una de les pedres de toc de la seva idiosincràsia. Això passa precisament en uns moments en què a la Casa Blanca hi seu un líder demòcrata, Barack Obama, que semblava cridat a canviar el sistema de relacions mundials, premi Nobel de la Pau del 2009. Acostuma a passar que tota crisi econòmica acaba comportant una crisi de valors, i més en el cas que ens ocupa, en què més aviat semblem immersos en una crisi sistèmica. El resultat és una nova versió de la llei de l'embut. Per exemple, la comunitat internacional es mira amb una benevolència excessiva una dictadura pura i dura, com la xinesa, exclusivament per tractar-se d'un gegant econòmic. Així l'actitud temorega dels estats davant la concessió del premi Nobel de la Pau d'enguany al dissident xinès Liu Xiaobo per no fer enrabiar el tigre asiàtic. Afortunadament comencen a sentir-se veus anònimes que recriminen aquesta hipocresia internacional, veus en contra d'aquesta idea d'impunitat dels estats, esdevinguts ens de dimensions religioses. Tot plegat fa venir esgarrifances, i no precisament pel fred que fa!