Temps de crisi

L'emissió de deute de Portugal és un èxit i la borsa espanyola puja espectacularment just l'endemà que els rumors que Portugal necessitaria un rescat econòmic per part de la Unió Europea eren desmentits rotundament i, per tant, cal pensar que eren absolutament certs. Amb l'amenaça que hi ha que al darrere dels portuguesos hi vagi l'Estat espanyol, és clar. Una amenaça també desmentida rotundament per les autoritats econòmiques espanyoles però que alguns analistes, no tots, donen per segura en un termini no excessivament llarg de temps. Mentrestant, els grans centres comercials i algunes botigues es van omplir els primers dies de rebaixes. Riuades de gent comprant, tot i que segurament en molts casos eren els diners estalviats de les compres nadalenques. Això mentre continuen les negociacions entre el govern espanyol, els partits i els sindicats per allargar dos anys l'edat de jubilació i les retallades per manca d'ingressos de les administracions públiques amenacen l'estat del benestar tal i com l'hem conegut fins ara. N'hi ha que tremolen només de pensar que els pot tocar treballar dos anys més, però la majoria el que desitgen és tenir feina i salut fins que els toqui la jubilació. Són temps d'incerteses i de paradoxes, però és evident que alguna cosa ha canviat i que difícilment res no tornarà a ser com ho havíem conegut, per bé i per mal. Però temps de crisi són també temps d'oportunitats, diuen. I la majoria de la gent va trampejant la situació, adequant la despesa als ingressos i esperant que arribin temps millors, que arribaran, encara que l'espera es pugui fer una mica llarga.