Articles

EL TEMPS QUE FUIG

Perquè és allà

“Quina llàstima que de les gestes personals la resta d'humans en traguem tan poc profit”

A l'anunci es veu un vaixell en un mar embravit i tripulants empassant-se molta aigua i jugant-se la vida contra les ones. Una veu en off, entretallada, explica les vicissituds que està passant –gana, set, un company ferit que no para de queixar-se...–. Quan l'home acaba de desgranar el rosari de desgràcies la veu serena de la seva dona diu: “Doncs per què no tornes?”. L'home no respon. L'espot anuncia la volta al món a vela i s'acaba amb la imatge del veler perillosament escorat per la força del vent.

Els tripulants no tornen, els participants del ral·li Dakar no pleguen, els de l'expedició del Nissan Titan Desert no abandonen perquè l'experiència els dóna plaer, perquè l'objectiu és demostrar-se a si mateixos que poden aconseguir el que molt pocs han fet, perquè tenen la sensació que han realitzat una grandesa, perquè la recompensa és haver-se superat. La fita és el símbol del seu desig. George Mallory, el malaguanyat explorador anglès que el 1924 no va tornar de l'Everest, mestre, home de lletres, quan li preguntaven per què volia conquerir-lo deia que per l'esperit d'aventura, que manté viva l'ànima, però com a última i més important raó responia: “Perquè és allà”.

La pregunta que em faig sempre és si aquest afany de superació personal, la passió, el repte aconseguit, l'esforç, els sacrificis, fan més feliços aquests intrèpids. Més satisfets, segur; més feliços no ho sé. Perquè Voltaire deia que el secret de la felicitat és precisament moderar els desitjos i estimar les coses que es tenen, i ells sempre en volen més, el seu desig no es veu mai ple del tot, cada vegada és més lluny i més difícil. Hi ha un desassossec, un neguit, en el tripulant, en el pilot, en el marxador que explica la duresa de les proves –com més dures, com més al límit, millor–. Amb el desig (mig) acomplert i la glòria reconeguda, la seva ambició queda apaivagada –de moment–. Ells progressen moguts per un instint noble de canvi i de millora. Però al seu costat, hi ha algú altre que també creixi? Quina llàstima que de totes aquestes gestes tan personals la resta d'humans en traguem tan poc profit!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.