Opinió

viure sense tu

Diners de tort fan veritat

La manca de diners, les desigualtats,
la corrupció
del poder,
han fet esclatar una revolta

Bernat, menja! És el meu clàssic per excel·lència. M'hi enfronto cada vespre amb la cullera a la mà, i en estat d'alarma per intentar desarmar la vaga de morros amb què el meu fill rep la sopa. La seva germana bessona és més de l'espill, segueix el llibre de les dones. A casa, ja ho veieu, ens apassiona el passat. És la manera d'aconseguir el futur. Així doncs, ens nodrim de la Bernat Metge, dels Amics dels Clàssics que promouen Barcino i la Fundació Carulla, i d'alguna joia de Quaderns Crema.

Una època esplendorosa, i no només la que marquen les quatre grans cròniques: la del rei Jaume I, les de Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós. Uns temps en què al tombant del segle XV l'escriptor mallorquí Anselm Turmeda era capaç d'escriure en català i en àrab. Desenganyat de la societat occidental, tot i ser frare franciscà es va convertir a l'islam i se'n va anar a viure a Tunísia.

Vés a saber si la seva aportació, encara que llunyana, és també en la revolta que ha esclatat en aquell país. A Tunis va escriure el Llibre dels bons amonestaments, on hi ha l'elogi dels diners, popularitzat per Raimon. I la manca de diners, les desigualtats, la corrupció del poder, han fet esclatar una revolta que s'escampa per simpatia arreu.

Els diners fan bregues i remors, fan l'home infernal, o el tornen sant celestial, segons que els usa, diu Turmeda. Una mica el que els passa als personatges d'un altre clàssic contemporani: el Harold Pinter de Celebració que dirigeix Lluís Pasqual. El cambrer que serveix les adinerades parelles en un restaurant de luxe explica que el seu avi el va introduir en el misteri de la vida, i ell encara no ha trobat la porta de sortida. Apel·lant als misteris dels diners, i buscant l'acord, el govern català presentarà demà a Madrid el seu pla de viabilitat.

Acords i desacords entre Catalunya i Espanya, amb diners pel mig. Com ha escrit l'historiador José Enrique Ruiz Domènec, “la porta oberta entre Catalunya i Espanya es pot tancar amb un cop inesperat”. Potser serà la sortida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.