El dret a respirar

Vostès han sentit a parlar de retallades dràstiques per reduir les despeses de les autonomies espanyoles? Els ha arribat la reducció brutal de partides als ministeris espanyols, especialment aquells que no tenen competències o les tenen cedides? Saben de gaires plans de xoc que no siguin el del govern català? Fa l'efecte que aquesta crisi brutal que a tots ens afecta, afecta encara més els ciutadans de Catalunya perquè el govern, per necessitat o per convenciment o per les dues coses, s'ha posat a fer feina per evitar la fallida. Però la impressió és que no afecta de la mateixa manera arreu de l'Estat. Artur Mas ha tornat de la seva entrevista amb Zapatero amb el mínim exigible, però amb la sensació que no li han donat ni un gram més de l'imprescindible. En una època així portar algun peix al cove és millor que no portar-hi res, però sembla que el camí de l'estrangulament econòmic de Catalunya no ha acabat i que no estan disposats a rebaixar la pressió encara que els signes d'asfíxia són evidents. I a sobre la campanya brutal, una vegada més, dels privilegis de Catalunya. Ja no són només les barroeres manifestacions de Javier Arenas, és tot plegat. Han perdut aquella vergonya que tenien perquè sabien que Catalunya tirava del carro, i ja fa molt de temps que això passa. Tenim 22.000 milions d'euros anuals de dèficit i encara ens acusen de malgastadors, quan molts d'ells viuen millor amb els nostres diners. Potser sí que l'estratègia de CiU de deixar debatre la proposició de llei de Solidaritat sobre la independència al Parlament és una tàctica, però potser els convindria saber que és una necessitat, la de la subsistència. Si ens volen escanyar tenim (hem tingut sempre) el dret a respirar.