EL TEMPS QUE FUIG
Nau espacial
“Hi ha necessitat d'humiliar els candidats que necessiten treballar com el pa que mengen?”
La noia està contenta: avui és la tercera entrevista que li fan per a aquesta feina i, tot i que no és l'única candidata, té moltes esperances que la hi donin. Si no tingués cap possibilitat, pensa, no m'hi haurien fet anar tantes vegades: ha fet una prova de cultura general, una d'idiomes, un exercici de gestió d'empreses, nocions de màrqueting, domini de la informàtica i una mena de psicotècnic de l'estil de quina creus que és la teva millor virtut i el teu pitjor defecte. Li fa aquesta última entrevista el gerent de l'empresa, un home de mitjana edat.
“Imagina't –li diu– que hi ha una explosió nuclear i el món s'acaba. De fet a la terra només hi quedem tres persones: jo, tu i una altra dona. L'única possibilitat que tenim de salvar-nos és pujar a una nau espacial i fugir a un altre planeta. Però resulta que la nau només la sé pilotar jo, i només té dues places”. El gerent fa una pausa i la candidata somriu. Per un moment pensa que és una broma, però el gerent està seriós. “Explica'm –continua dient– què em diries per convèncer-me que et vulgui a tu a la nau i no a l'altra dona”.
I quina se suposa que és, la resposta adequada per a aquesta situació fantàstica, infantil i absurda? Què hauríeu dit, vosaltres, dones, noies que busqueu feina? Perquè la història aquesta té un tuf masclista que fa fàstic, i si l'aspirant fos un home segur que no la hi plantegen: l'únic (sic) que sap pilotar la nau és un home –un comandant!–, i és una dona la que s'ha de vendre i seduir-lo amb les seves virtuts... Segons quina sigui la resposta voldrà dir que l'aspirant té unes determinades qualitats per al lloc de treball al qual es presenta? Hi ha algú que s'ho pot creure? Hi ha cap necessitat d'humiliar els candidats que necessiten treballar com el pa que mengen, que potser ja fa un any que són a l'atur i que serien capaços de ballar per un peu perquè els donin la feina? Hi veig una certa prepotència, una escassa empatia i no gaire respecte.
PS. Per cert, a la nostra amiga no li van donar la feina. Ho troba just, perquè una altra candidata sabia més alemany que ella. O potser la van agafar perquè va encertar la resposta al dilema de la nau?
