Controlar la caixa

Estic força d'acord amb l'austeritat reclamada pel govern i que sembla que emana de l'actitud personal del president Mas i, no ens enganyem, de l'època que ens toca viure, de profunda crisi. Però hem de començar a pensar que, fetes les retallades necessàries per garantir els mínims necessaris per a la bona marxa del país i eliminades les despeses supèrflues, públiques i privades, que n'hi ha hagut moltes i encara n'hi ha massa, no podem instal·lar-nos en la retallada perpètua. Cal lluitar contra l'atur i cal donar instruments als empresaris perquè el país rutlli. Dit això, que està molt bé però que no serveix de res només dir-ho, cal denunciar que el crèdit continua sense arribar a la petita i mitjana empresa, i dir ben alt que no és només a Catalunya on s'han fet malament les coses. Sembla com si tota la culpa fos de les caixes d'estalvi catalanes, o de la Generalitat catalana o dels ajuntaments catalans o dels empresaris catalans. Doncs no! I dit això, que tampoc serveix gaire de res, toca mirar a on rau el problema. I el problema és que qui recapta els diners i els reparteix no ens vol cap bé. I que tota l'estratègia, no d'aquest govern sinó d'aquest país, hauria de passar per recuperar el control de la caixa. Uns diran que l'única solució és la independència, i segurament tenen raó. I els més possibilistes, que abans cal fer camí i reclamar el concert. En tot cas ni una cosa ni l'altra ens la donaran de grat. Però el futur passa per controlar la caixa i decidir cap a on volem anar. I això requereix unitat en allò essencial. És un discurs repetitiu, però imprescindible. Si no ens posem d'acord en allò essencial, estem acabats com a poble. Que és el que volen.