Instruments

Que Rodríguez Zapatero digui que aquest mes de març ja es començaran a notar els efectes de les reformes del seu govern de manera que l'ocupació començarà a recuperar-se, fa més por que una pedregada seca. Primer perquè ningú es creu el president espanyol, en aquest i en d'altres temes, i segon i sobretot perquè, miris allà on miris, l'efecte que la crisi té en aquests moments és devastador. Ni tan sols aquella gent que té la feina assegurada ha deixar de rebaixar les seves despeses, pel que pugui ser. Imaginin, doncs, els que veuen com el seu lloc de treball perilla o els sembla que pot perillar. L'atur o la por de l'atur és la gran preocupació de la majoria de ciutadans d'aquest país, això ningú ho dubta. Per això aquella dita ancestral de tantes llars catalanes que el president Pujol va tornar a posar d'actualitat abans de ser-ho, de president, torna a tenir tot el sentit per als creients: Sant Pancraç, salut i feina.

El crèdit no arriba a les empreses, el consum baixa, la inflació puja, el preu de la gasolina i del gasoil està disparat, volen apujar els tipus d'interès, l'administració anuncia una retallada rere l'altra i només ens faltaven els treballadors d'Aena fent vaga per Setmana Santa. No en teníem prou de la situació de l'economia mundial que sembla que volen contribuir a ensorrar-ho tot. Massa notícies negatives que ens bombardegen cada dia. La cosa està fotuda, però ja ho sabem. Cal pensar que ens en sortirem, i treballar per fer-ho. Aquest país se n'ha de sortir i se'n sortirà i el govern (i l'oposició) ha de marcar la pauta. Passarem temps magres, però els superarem perquè com a país tenim potencial. I mentre ho fem, hem de decidir què volem ser quan siguem grans. Necessitem instruments per créixer, si no ens els permeten, ens els haurem d'agafar.