Guanyar, i que l'altre perdi

El Barça va fent camí cap al títol de lliga. Sense escarafalls, fent una feina bruta però molt important: per exemple guanyant al Madrigal. El Vila-real és un gran equip i el Barcelona el va dominar futbolísticament, però antigament en aquests partits acabaven passant coses que dissabte no van passar: per exemple que entrés alguna de les pilotes que Valdés, el gran heroi del partit, va evitar amb tres grans intervencions que acabessin en gol. Totes tres, i especialment la que va arribar en els minuts finals, podrien haver canviat el resultat i fer que l'avantatge respecte al Real Madrid, no fos tan folgat. Sempre és millor tenir sis punts de marge que no pas cinc, però els vuit que ara té el Barça amb la victòria (i la ja coneguda derrota dels blancs) li permeten una tranquil·litat d'esperit que deu agradar a tothom, fins i tot a Guardiola, encara que no ho digui.

De fet, el tècnic blaugrana ens va regalar una gran frase que, tot i no ser nova, cal valorar en la seva justa mesura: si ja dónes per fet que s'ha guanyat la lliga, a l'única cosa que pots aspirar és a perdre-la, va venir a dir. I té tota la raó del món. Per això resoldre per la via ràpida partits com el proper de lliga amb l'Almeria és la clau de tot plegat. Queden vint-i-quatre punts per disputar i la manera d'encara el tram final de la competició de la regularitat és intentar sumar els quinze primers.

Però l'infernal ritme de competició i els èxits del Barça, que continua en les tres competicions, ha de quedar necessàriament en segon terme davant els quarts de final de la Champions. Que ningú doni per fet que cal pensar ja en la semifinal contra el Madrid. No és un atac de pànic dels que patien els blaugrana dels anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, és sentit comú. El Xakhtar ha complert arribant als quarts, però no en té prou. Si és eliminat dignament contra el Barça, haurà complert, però en vol més. I és un equip complicat, que se sent fort al seu nou estadi, el Dombass Arena, on encara no ha perdut des de la inauguració, l'agost del 2009, tal com explicava ahir aquest diari. Per tant, el partit d'anada d'avui és clau per resoldre l'eliminatòria. No perquè el Barça no pugui anar a guanyar a Donestsk, sinó perquè no li sigui imprescindible fer-ho, que és la millor manera d'encarar aquell partit. Però això no vol dir, tampoc, que el Barça s'hagi de llançar a marcar gols. Tan important és marcar-ne com no encaixar-ne, i el zero a la porteria blaugrana seria el millor regal per viatjar a Ucraïna.

El calendari es presenta impressionant i molts ja somien en el partit del Santiago Bernabéu de lliga. Serà el dissabte dia 16 a les 10 de la nit i en obert per TV3 i La Sexta. No serà un partit fàcil, com no ho serà la final de la copa. El Madrid s'hi juga alguna cosa més que els punts o el títol. I no en parlem si a més es troben en les semifinals de la Champions. Per tant el camí de la lliga sembla plàcid, però el final de temporada que espera el Barça és brutal. Perquè el Barça també s'hi juga alguna cosa més que els punts i els títols. Aquest Barça encara té fam i per això no es pot conformar a assegurar la lliga. Els jugadors ho saben i els tècnics també ho saben. Passarà el que hagi de passar, però és evident que un equip que ja ha fet història però que és massa jove per no continuar fent-ne, aspirarà a guanyar-ho tot, i no només pel que això significa, sinó perquè al mateix temps impedeix al gran rival fer-ho.