Gerónimo

Fins a la seva mort va formar part dels caps que simbolitzen la resistència a l'imperialisme nord-americà i la seva figura és llegendària. Primer va ser considerat un simple sanguinari; després, una mena de profeta entre els seus. Creia cegament en la independència del seu poble i sabia administrar molt bé els recursos econòmics per mantenir la família i organitzar els atacs. Tenia una curiositat intel·lectual viva i un pensament molt original. Era obstinat, pràctic, despietat amb els enemics i lleial amb els amics. L'amor que sentia per la seva terra muntanyenca va ser constant al llarg de la seva vida, juntament amb la seva profunda religiositat, i quan feia un jurament mantenia sempre la seva paraula.

No estem pas parlant de la biografia oficial d'Ussama ben Laden, sinó de Gerónimo, el nom de guerra que les forces especials dels Estats Units van atorgar a l'enemic públic número u durant l'operació que aquesta setmana l'ha enviat a l'altre barri. Una biografia que es pot trobar fàcilment només de teclejar el seu nom a la xarxa. La pregunta és: van teclejar-lo, els manaires de la Casa Blanca, abans de decidir que batejarien el talibà amb el nom de l'apatxe? Si ho van fer no s'entén gaire que ara els amoïni tant la possibilitat de mitificar el mort i perpetuar-ne la memòria. L'autèntic Gerónimo ha passat precisament a la història com un símbol de la resistència, en la recta final de la seva vida va esdevenir objecte de culte i de mercadeig empresarial, i avui en dia un monument de pedra el recorda a l'antiga reserva d'Oklahoma on va morir. Tampoc s'entén la poca delicadesa cap als indis americans, que tenen tot el dret a sentir-se ofesos perquè encara ara, tant anys després del genocidi que van patir durant la conquesta de les praderies, els continuïn identificant amb el mal. Els militars són aficionats a definir les seves operacions amb noms en clau ben ocurrents. Segur que tenen una llibreta plena de suggeriments per batejar futurs objectius que cal abatre: Malcolm X, Rigoberta Menchú...