Opinió

Obama, Gila i Ben Laden

Quan escoltem algunes reaccions després de l'execució de Ben Laden, ens preguntem si estem davant d'un fet transcendental o d'un acudit del senyor Gila, aquell geni del “¿Está el enemigo?... Que se ponga!”. Finalment semblarà que allò que és important és si l'home anava armat o no, o si el van assassinar davant de la família, o si va quedar més o menys desfigurat després que li engeguessin un tret al cap. Ara resulta que decidirem si mereixia morir a mans d'un escamot militar nord-americà en funció de si va utilitzar o no una de les seves dones com a escut en el moment de l'assalt. Ui! Si se la va posar a davant sí que és dolent, ara ho veiem ben clar.

Deixem-nos estar de collonades. És mort, com les víctimes dels seus atemptats, i posem tres preguntes sobre la taula que, nosaltres que no som analistes, no respondrem pas. Tres preguntes que, de fet, cap analista pot respondre per ningú. Cadascú se les ha de respondre a ell mateix. Primera. És lícit que un cap d'estat d'un estat de dret ordeni executar sense cap judici previ un assassí com el que ens ocupa? Segona. Sabent quin peu calça l'assassí, és moralment acceptable que un cap d'estat d'un estat de dret mani torturar terroristes certs o suposats per aconseguir informació en l'intent d'evitar atemptats o per trobar el seu líder? Tercera. On posem la línia? Ànim!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.