El discurs xenòfob

Si alguna cosa emprenya de la campanya de les municipals, o de qualsevol altra, és sentir per part de candidats afirmacions que saps que són directament impossibles de complir o que qui les fa no té ni tindrà mai cap competència per portar-les a terme. Parlem clar, a vegades més que alguna mitja veritat el que s'escolta és directament mentida. Forma part del joc, perquè tothom sap que es fan promeses sobre temes que no depenen de les competències municipals o que qui les fa tindrà una representació tan minsa que ja pot anar dient, que res no podrà fer perquè en cap cas no manarà ni tindrà capacitat per influir en el que mani.

Però a vegades candidats que tenen possibilitats de governar o pertanyen a partits que ja governen en diuen de l'alçada d'un campanar. En el tema de la immigració, per exemple. I no perdré ni un minut per parlar dels partits que ja tothom sap que són xenòfobs o directament racistes. El perillós és el discurs dels líders de partits amb àmplia representació. Quan Alberto Fernández Díaz o Xavier Albiol fan el discurs que fan d'alguns immigrants, per exemple. Perquè si diuen que als delinqüents, siguin immigrants o no, se'ls ha de perseguits, ja hi podem estar d'acord. En el que no podem estar-hi és quan només veuen delinqüents en una banda o quan fan afirmacions sobre el que faran o deixaran de fer a l'hora de les ajudes o dels suposats tractes de favor que reben, o dient que els expulsaran... I la pregunta és: això que diuen que faran, si és legal, ho estan fent allà on manen? Perquè allà, per exemple a Madrid, també en tenen, d'aquests problemes, i no veiem pas que s'estiguin aplicant les mesures que aquí recepten.