Indignació i desesperació
L'anomenat moviment de base dels indignats del 15-M pareix de les fonts ideològiques del llibre Indigneu-vos de l'autor alemany de 93 anys Stéphane Hessel i està marcant l'agenda mediàtica, tot i que, al meu entendre, l'aparició d'aquest grup implica un espectacular crit de desesperació social per la descomposició de la justícia social i, alhora, el triomf mai vist del maquiavel·lisme antisocial i el mercantilisme més salvatge i irracional. No hi ha dubte que, per exemple, els resultats de les eleccions municipals posen de manifest que en temps de crisi, en temps molt durs per a la lírica, els conservadors ( la dreta en general) sap moure's molt millor que les esquerres. I més quan aquestes, “teòriques” esquerres fan polítiques ultraliberals i terriblement injustes. Això provoca una forta desmobilització de les classes més modestes i una indignació en majúscules dels sectors progressistes més informats i sofisticats. No oblidem que en temps de crisi estructural, la dreta té la vida blindada, i els valors d'esquerres es dilueixen com un petit rectangle de sucre en un got d'aigua. Per altra banda, el concepte de Catalunya també està en crisi. Primer, el capital i després, potser, el país. Amb aquesta teoria no anem bé, és més, anem pitjor que mai. Malauradament, indignació i desesperació formen un binomi que ens pot portar coses molt lletges.
