Funeral cultural

Ahir, a Portbou, va enterrar-se amb un concert benèfic el festival Surpas, que, en les seves tres edicions anteriors celebrades a la població fronterera durant tres dies de finals del mes d'agost, havia procurat fer visibles noves formes de produir i mostrar la cultura. Organitzat per les associacions culturals OKNO i Kutomo, formada per activistes culturals voluntariosos i entusiastes, s'ha definit com un festival de cultura lliure i popular inspirat pel propòsit d'allunyar-se de la versió mercantilista de l'art i de trencar fronteres entre les diferents cultures, les noves tecnologies i l'art més popular, la innovació i la tradició, els diversos formats artístics, el públic i els artistes, etc. El Surpas havia trobat o creat el seu públic, però ha ensopegat amb un problema: El Conca reclama els 6.900 euros de subvenció que va concedir a l'edició anterior. Ho fa amb l'argument que el pressupost total final va ser inferior respecte a l'inicial. Però si això va ser així és perquè s'havia comptat amb una subvenció del Ministeri de Cultura que, a diferència de les dues edicions anteriors, no va arribar, sigui per efecte de les retallades o perquè el festival no congeniava amb la llei Sinde. Sense la subvenció del ministeri, a l'entorn dels sis mil euros, els organitzadors van decidir tirar endavant ajustant-se a la nova situació econòmica i aconseguint que els artistes convidats treballessin per amor a l'art. Però, aliens als formalismes burocràtics, no van fer arribar el canvi de pressupost al Conca. A partir d'aquí, la llei, concebuda per evitar justament la malversació de diners públics, s'ha aplicat amb una rigidesa que mena a la injustícia i l'absurd. Que el concert d'ahir hagi servit per recaptar els diners reclamats i per mantenir viu l'esperit d'un festival que, a banda d'aquest problema burocràtic, ho tenia més difícil per sobreviure quan les polítiques culturals semblen tendir més que mai als criteris de rendibilitat econòmica. Una llàstima: Amb pocs euros, muntaven una gran història.