DE SET EN SET
El pare del monstre
Tenir un monstre en comptes de tenir un fill deu ser un càstig molt gros
El mateix dia que el pare d'Amy Winehouse enterrava la seva filla, el pare d'Anders Behring Breivik, el botxí de Noruega, l'enterrava a ell de manera simbòlica però igualment definitiva. “No el penso tornar a veure mai més en la vida”, proclamava d'esquenes a la càmera en una entrevista televisiva concedida al poble de la Catalunya del Nord on resideix, “m'avergonyeix la matança que ha fet i hauria preferit que abans de matar tanta gent s'hagués suïcidat”. Segurament sense haver-se conegut mai l'un a altre, Mitch Winehous i Janz Breivik comparteixen tres característiques que els igualen: tots dos són progenitors de criatures problemàtiques, tots dos les han hagut d'acomiadar en circumstàncies tràgiques i a tots dos el drama dels seus fills els ha arrabassat l'escut de l'anonimat i els ha convertit a contracor en personatges públics. Amy Winehouse no era un monstre, tot i que en les darreres actuacions a vegades ho semblés, però segur que les seves addiccions i la seva tendència autodestructiva van terroritzar moltes nits el seu pare i la seva mare. I malgrat tots els retrets que probablement li podria fer, el seu pare va triar amb cura les paraules pronunciades durant l'enterrament: “Bona nit, àngel meu, dorm bé”. Res a veure amb les ganes de passar comptes exhibides pel pare de Breivik. Tenir un monstre en comptes de tenir un fill deu ser un càstig molt gros però la paternitat no és un contracte que es pugui esparracar. En l'hora final, Mitch Winehouse ha demostrat que l'amor sincer perdona totes les culpes. Janz Breivik, en canvi, ha perdut una gran ocasió de mossegar-se la llengua i ha demostrat que el pare del monstre també pot dir monstruositats.
