El fill de Theo van Gogh

Fa unes setmanes, mentre endreçava llibres, vaig descobrir-ne un de vell que, publicat l'any 1968 per Llibres de Sinera, reuneix diversos textos traduïts al castellà de Cesare Zavattini, el guionista neorealista de Lladre de bicicletes i Miracle a Milà, entre altres obres mestres del cine italià. Vaig sentir una barreja de tristesa i agraïment en recordar que me l'havia fet arribar un amic en repartir alguns llibres de la seva companya quan aquesta va morir. Vaig separar-lo i fa poc me n'he alegrat només de llegir un fragment del Dietari de cinema i de vida relatiu a un viatge que Zavattini va fer a la recerca de les empremtes de Van Gogh durant l'any 1953, quan es complia el centenari del naixement del pintor i en preparava un film que havia de realitzar Jean Renoir, però no es va fer. Són vuit pàgines delicioses que, si pogués, transcriuria en aquest mateix diari. El gran Zavattini hi explica el seu itinerari per llocs dels Països Baixos i de França per trobar-hi les cases on va habitar Van Gogh, els paisatges que va pintar i algunes persones que el van conèixer. Un vell de Neunen, al Brabant, va recordar-se com el nen al qual el pintor donava uns cèntims perquè li portés nius d'ocells per pintar-los. A Neunen no va voler parlar amb Zavattini un home alt i eixut del qual deien que era fill natural de Van Gogh. A Auvers-sur-Oise, on l'artista va morir en una habitació del cafè Ravoux després de disparar-se, hi va trobar el fill del doctor Gachet, entristit per la mala fama del seu pare pel que fa a com va tractar Van Gogh. Això mentre que el fill de Theo van Gogh, mostrant-li la cèlebre pintura del parell de sabates, va comentar-li: “No són unes sabates tan destrossades”. Zavattini es pregunta si el fill patia pensant que pogués retreure's al seu pare que no va fer tot el que podia pel germà. Tanmateix, si es llegeixen les cartes de Vincent a Theo, és clar que aquest sempre li va fer sentir que no estava sol. D'altra part, eren de Van Gogh les sabates que va pintar?