Hem vist res d'Hiroshima?

Avui, 6 d'agost del 2011, es compleixen 66 anys de l'esclat de la bomba atòmica Little Boy que va destruir Hiroshima. D'aquí a tres dies farà el mateix temps que va caure a Nagasaki la bomba Fat Man.

No és un d'aquells números rodons de les commemoracions especials, però tampoc no ho vull recordar perquè és un número mestre. Hiroshima no s'hauria d'oblidar mai. No pot oblidar-se mai. O, tal com diu la protagonista de Hiroshima mon amour, la pel·lícula de Resnais amb guió de Duras, “existeix la il·lusió de no oblidar mai i jo tinc la il·lusió de no oblidar mai Hiroshima”

Per què va ser Hiroshima? Podia haver estat una altra ciutat, com ara Kioto, que figurava en una petita llista d'objectius possibles, però que va ser descartada perquè Henry L. Stimson, secretari d'estat per a la guerra, en tenia un agradable record del seu viatge de noces. La decisió que separa els enfonsats dels salvats pot ser així d'aleatòria. Cap altre membre del comitè per l'elecció d'objectius, reunit a Los Alamos, no devia haver estat a Hiroshima per evitar que la bomba hi fos llançada. Ni tampoc a Nagasaki.

Hiroshima va ser triada perquè, entre altres detalls, es considerava un important dipòsit d'armes de l'exèrcit japonès, tenia la mida justa perquè bona part de la ciutat fos destruïda i, a més, podia suposar-se que els turons adjacents incrementarien els danys causats per l'explosió. I la bomba va explotar a Hiroshima el 6 d'agost de 1945 creant l'efecte d'una resplendor silenciosa. Després va ser l'Horror.

“No has vist res a Hiroshima”, li diu l'arquitecte japonès a l'actriu francesa d'Hiroshima mon amour. I ella respon: “He vist fotos de les gents pensaroses, del ferro cremant fet vulnerable com la carn, de les pells humanes flotants, de les pedres trencades, de les cabelleres que les dones trobaven en despertar”. I ell torna a dir-li que no ha vist res a Hiroshima i així ens diu: no heu vist res d'Hiroshima. Aquell horror és inimaginable, inabastable, irrepresentable. Tanmateix, no pot oblidar-se.