Una fura d'Iowa

Els germans Coen, essent originaris d'aquest estat del midwest, van definir una vegada Minnesota com una “Sibèria amb restaurants”. De Fargo, un dels seus films sobre la cobdícia, revé, certament, la imatge de la neu lligada a una intensa sensació de fred. I també la imatge de l'estàtua gegantina del llegendari llenyataire Paul Bunyan al costat d'una carretera mentre que, a prop seu, un home tritura un cadàver amb una màquina per trossejar la fusta. És per l'estat de Minnesota que Michele Bachmann, estrella emergent del Tea Party, és congressista. Però ella és d'Iowa, on el cap de setmana passat les enquestes van catapultar-la per ser la candidata republicana a les pròximes eleccions presidencials dels EUA. Iowa limita al nord amb Minnesota, que, a banda de la congressista Bachmann i allò que n'han mostrat els Coen, té una certa fama de mantenir unes avançades polítiques socials i de ser prou acollidora amb la població immigrant. A l'estat veí d'Iowa, però, un noranta per cent de la població és blanca descendent dels colons europeus occidentals. Allà s'hi guanyen la vida amb la soja, l'etanol i els porcs. D'allà ha sortit Michele Bachmann, que sembla haver-se modelat a imatge i semblança de Sarah Palin, de moment silent, però no descartada de la carrera presidencial. Fa cinc anys va començar a transformar la seva imatge discreta de dona conservadora per exhibir-ne la modernitzada amb la qual, la cabellera a l'aire i l'agressivitat desacomplexada, tant abomina d'una fiscalitat mínimament repartidora i de la reforma sanitària com de l'avortament i dels matrimonis homosexuals. Bachmann ha comparat la puja d'impostos promoguda per Obama amb l'Holocaust nazi, i dels gais, que el seu marit psicòleg vol curar a la seva clínica, n'ha dit que són criatures satàniques. L'evangelista Bachmann, creacionista que renega de la Il·lustració per considerar que ha apartat l'home de Déu, fins i tot espanta part dels republicans, però no fa més que recaptar diners per fer campanya. Diuen que és una fura.