El futbol és així, o potser aixà

Diu Guardiola que si ens llevem de bon matí i ens posem a treballar, som imbatibles. Segurament té raó. Si més no, ell ho demostra amb els quatre anys que fa que és al Barça. “Sí, home”, em diu un amic, “i els tres empats d'aquest any, què?” Jo responc que empatar a dos no és pas perdre, encara que sàpiga greu. Que l'important és donar bona imatge, que el futbol té aquestes coses... “Sap què li dic? Jo no em crec de cap manera que les coses siguin tan fàcils. A mi me fa que els dos grans de la lliga estan donat peixet als petits, perquè no es desanimin. Jo dic que es pot entendre que el Barça empati dos dels quatre primers partits per mala sort, però fixi's que el Madrid sembla que fa aigües d'una manera escandalosa, malgrat els milions invertits en grans figures, precisament quan podia haver aprofitat les ensopegades blaugrana per prendre avantatge. Tot plegat, no m'ho pot negar, fa pudor de socarrim.”

Realment ha estat un inici de lliga sorprenent. Semblaria que els dos clubs que es disputen el primer lloc hagin trepitjat alguna cosa de mal dir. Però també diu Guardiola que tots els partits es poden perdre. “Deixi estar en Guardiola, home. Deixi'l tranquil. Si de cas, les coses vénen de més amunt. És que no sap que el futbol mou molts milions? Què es pensa, que ho pot decidir tot una pilota i uns quants vailets que li corren al darrera? Faci números. Els clubs viuen bàsicament de la televisió, drets de televisió. Que no ha llegit el que diuen els petits, amb el Betis al capdavant? Que volen més diners. Volen els diners que s'embutxaquen el Barça i el Madrid. Diuen que, amb el sistema actual, ells no poden competir. I amenacen amb plantar-se.”

El senyor Del Nido aglutina el malestar general i capitaneja la revolta dels humils. L'aturo. No entenc on vol anar a parar. Què té a veure tot això amb els resultats dels nois de Guardiola i de Mourinho. “Que què hi té a veure? Vostè té palla a l'ull. Sap quin és el líder de primera actualment? Ho sap? Doncs sí, el Betis va al capdavant de la classificació. Ho entén? El senyor Del Nido, què pot dir ara? Que no poden competir? Que no volen fer de comparses en una lliga de dos?”

Ha de callar. I desactivats els arguments futbolístics, deixen de tenir força els arguments econòmics. Perdent o empatant uns quants partits de forma equilibrada, els dos grans s'asseguren el tall gros del pastís que està en discussió. Us asseguro que veient els partits del Barça, la teoria de l'amic s'enfonsa. Potser els del Madrid li donen raons per desconfiar. El deixo perquè ell no acaba mai. Li prometo tan sincerament com puc que des d'ara em miraré les jugades tenint en compte el seu punt de vista. Especialment quan hi hagi resultats estranys.