LA COLUMNA
Salut mental
T'impressiona sentir parlar persones que juguen net
He pogut assistir al Dia Mundial de la Salut 2011, organitzat a Sant Boi per la Fundació Orienta, amb el títol: Obrint els ulls. Comprendre un fill amb problemes greus et permetrà buscar recursos per ajudar-lo. Després de les paraules de l'alcalde i el director general d'Orienta, van intervenir Marta Poll, directora de Fecafamm; el pediatre Jaume Sabrià; la psicòloga clínica Montse Balcells; la cap del servei del Departament d'Ensenyament, Carme Altés, i Anna, la mare d'un nen afectat per problemes de salut mental. Doncs bé: en temps de discursos apocalíptics, que em recorden tant els de presentes en nuestro afán, feia temps que no sentia paraules tan properes, amarades de moltes hores d'experiències, de moltes frustracions inicials i d'èxits petits. T'impressiona tant sentir parlar persones que juguen net, que saben la diferència entre dues frases: “El nen es porta malament” i “el nen es troba malament”, que insisteixen que han d'estudiar més i més i més, individualment i col·lectivament, per ser més útils en allò que estan fent... que és tractar amb persones, molt més enigmàtiques que no pas les estadístiques i les fitxes.
Què vol dir, en una societat tan bèstia com la nostra, ser normal? G.K. Chesterton deia que li agradava parlar amb qui deia: “Tot i que no ho aconseguiré mai, escolto, estudio i m'esforço per ser una mica més com cal.” I que quan es trobava amb algú que li deia, taxatiu: “Sóc una persona perfectament normal”, mirava on tenia la cartera i fugia... “perquè em trobava davant d'un futur assassí en sèrie”. Oasi entre contertulians dogmàtics, les persones que jo sentia a Sant Boi inspiraven tendresa i sentiments de gratitud. Vaig pensar que no devia tenir cap fill amb problemes qui va etzibar la gran poca-soltada: “El camí més curt entre dos punts és la línia recta.” I si els pobles que titllem de primitius diuen que la prioritat és la cura de vells, infants i malalts mentals... haurien de formar part, amb permís del senyor Borges, d'una nova Història mundial de la infàmia els polítics i els que manen quan són ullclucs i gasius amb els diners destinats als tres sectors de població esmentats.
