La mirada que ens fa riure

Manies, costums o rituals cadascú té els seus a l'hora d'agafar el diari. Cada dia quan l'arreplego, sigui en paper o en digital, el primer que faig és anar a veure la punxa d'en JAP. La mirada d'en Joan Antoni Poch sobre LA notícia del dia no només em fa somriure sinó que em fa pensar i m'injecta una petita dosi de felicitat que m'ajuda sense adonar-me'n a passejar la vista per la resta de l'actualitat que porta el diari amb un altre ànim, ni tan feixuc ni tan trist. Justament he continuat llegint i m'he trobat a les pàgines del diari dos exemples més que val la pena de conèixer perquè són molt saludables. No en va tots dos treballen per donar a la gent alegria, aquell bé tan escàs. Aquesta és la raó de ser, com es guanya la vida, de Valentina Pailevanian, una artista del Circ du Soleil, ucraïnesa, que fa quaranta-vuit centímetres però a qui no li cal res més perquè té el poder de fer feliç la gent, d'encomanar-nos alegria, i amb el temps que corren trobar algú que treballa per fer feliç la resta no només és d'admirar, sinó que és un mèrit que s'ha de reconèixer. Ella, que va tenir una infantesa i mitja vida marcada pel dolor, ho ha superat. Valentina va ser valenta i va plantar cara a la por, a la dificultat i als disgustos amb un ampli somriure. És una rodamón que sembra somriures i felicitat allà on es planten les veles del circ. Amb aquest mateix esperit, però des de Figueres i fins a la Xina també repartirà felicitat, riallades i alegria, Àngel Amieva. A cavall d'una bicicleta i carregat de bon humor, diumenge que ve aquest clown empordanès inicia la ruta del riure. Té dos objectius: oferir espectacles gratuïts d'humor a persones desafavorides i fer un estudi de camp per donar resposta a la pregunta “Què ens fa riure?” Amieva diu que la bicicleta és el mitjà ideal per portar aquesta felicitat a cada racó perquè tindrà temps de mirar els ulls de les persones.Valentina també diu que és la mirada de l'altre la que la fa diferent. I penso que és precisament gràcies a les seves particulars i privilegiades mirades, la d'en JAP, la de l'Àngel i la de la Valentina, que saben treure un somriure d'allà on semblaria que només hi hauria d'haver planys i plors. Potser la resposta a “Què ens fa riure?” és en la mirada.