Cotilleria fina Singuerlín

Singuerlín és una paraula musical d'origen germànic amb la qual es denomina un dels barris més representatius de Santa Coloma, situat a l'est del Besòs. El que potser poca gent sap és que també és el nom d'una cotilleria històrica de Barcelona situada al carrer Aribau i especialitzada en sostenidors i faixes de talles XXL. La seva clientela comprèn des de persones amb obesitat mòrbida fins a adolescents que necessiten unes fornitures fortes. El besavi de l'actual propietària, Viktor Singuerlín, va arribar a Barcelona des d'Alsàcia en la segona meitat del segle XIX amb altres emigrants de l'Europa central, com els fundadors de les cerveses Moritz i Damm. Fabricava ja en aquell temps cotilleria d'estil gepanzert, batejat així pels alemanys i que vol dir «cuirassat» o també «blindat» com els famosos tancs Panzer. Era el temps de les cotilles allisadores, de materials sotmesos al foc abans d'apretar-los. El seu fill Emili va comprar per aquella època una enorme extensió d'horts i vinyes als peus del turó del Pollo, que va parcel·lar en petits terrenys per distribuir-los a través de l'anomenada Companyia Nacional de Terres. Influenciats pel conegut eslògan de l'avi Macià de «la caseta i l'hortet», el sistema d'adquisició seguia un procediment similar al dels bonos de la llar. És a dir, les mestresses de casa de l'Eixample barceloní rebien unes estampetes segons la compra que realitzaven en els comerços de la ciutat. Així, els obrers podien accedir al finançament d'una segona residència a prop de casa, al poble d'estiuejants que era en aquell temps Santa Coloma. Aquests senyals encara es mantenen discretament en l'urbanisme de la zona. El Singuerlín és la petita pàtria del meu amic de l'ànima Pere Ferreres, al qual des d'aquí li recordo que encara em deu una fotografia seva amb cara de festa sota el rètol de l'esmentat establiment.