la columna
Llibres
És d'irresponsables el buit legislatiu del llibre electrònic
Fa ben bé deu dies, el darrer diumenge de la Feria del Libro de Madrid, al parc del Retiro –i aprofitant ombres allunyades de les casetes–, vells amics (un editor, un distribuïdor, un llibreter i un tastaolletes com jo) la fèiem petar sobre el món del llibre. Els quatre confessàvem que era, el contacte amb el llibre, allò que havia marcat el fil roig de la nostra existència, ben poc heroica, a fe! I ens agradava comprovar la moltíssima gent, que, malgrat la calor, es passejava per un espai qui sap si anacrònic i digne de genis que el redefineixin, farcit, però, de llibres de tota mena. Jo els deia que a la fira hi compro només llibres d'editorials petites: assaig, poesia, teatre. Capteniment compartit perquè la resta de llibres els trobes, entre cremes per al sol i calçotets, salmó fumat o telèfons mòbils, fins i tot a les superfícies comercials generalistes.
En dos punts ens posàvem d'acord i signàvem, com els amics de D'Artagnan, un pacte de fidelitat: la necessitat de regular seriosament, i amb controls estrictes, els nous llibres que no són de paper, d'una banda, i la croada encesa contra els apocalíptics que anuncien el Judici Final per al llibre de paper. Que és de barruts i irresponsables el buit legislatiu i de control del llibre electrònic, per exemple: pel que fa als drets d'autor i la resta de preceptes de la llei de la propietat intel·lectual, imposa un SOS col·lectiu d'usuaris i associacions professionals d'escriptors i d'editors.
Quant a l'altre punt, vells com som, recordàvem que ja fa més de quaranta anys, quan ens havíem conegut a la Frankfurterbuchmesse, circulaven dogmes com ara: “S'ha acabat la novel·la.” No és estrany que abans empresonessin els falsos profetes. Destí per als que ara diuen que s'ha acabat el llibre de paper: tots quatre, lectors assedegats, addictes fins a la malaltia, confessàvem que no la dinyàvem perquè ens quedaven tants i tants llibres, actuals i sobretot clàssics, per llegir, encara!, que havíem demanat una petita pròrroga –un parell d'anys de carència– a la Dama de la Dalla. Resum: els que diuen que s'ha acabat el llibre de paper és que usen el paper per a d'altres exigències higièniques. No per llegir.
