LA GALERIA
Imposar el castellà
El més esperpèntic de tot és que es vulgui crear una nova llengua
L'ofensiva anticatalana, el càncer contra la unitat de la llengua, ha arribat a la Franja de Ponent. Ara resulta que a l'Aragó ja no es parlarà el català o l'aragonès, si més no de forma oficial, quan entri en vigor la nova llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó. Doncs bé, segons l'argumentari del PP de l'Aragó –en la línia del negacionisme lingüístic, de l'anticientifisme en majúscules que s'aplica a les Illes i al País Valencià– el nou paquet legislatiu, en teoria, pretén recollir la pluralitat lingüística de la comunitat. No obstant això, es liquiden, com si mai haguessin existit, el català i l'aragonès. En substitució, s'imposa el castellà, que serà l'única llengua vehicular. El més esperpèntic del cas, el més kafkià és que la llei crea una nova llengua, l'aragonès oriental, al qual farà referència com a modalitat lingüística d'algunes zones, encara sense especificar. Tota aquesta agressió per tal d'afeblir, de minoritzar la llengua catalana en el conjunt de la seva àrea lingüística, per impulsar el castellà, es fa en contra de la gent del territori i del conjunt de les entitats culturals i històriques de la Franja. De fet, tal com passa a les Illes amb el govern Bauzá, aquesta política lingüicida és un autèntic abús antidemocràtic que, a més, no s'avé (hi entra en contradicció) amb l'article 3 de la CE i, sobretot, amb la legislació europea: la carta europea de llengües regionals o minoritàries. Sembla mentida que aquests senyors del PP, que cada dia estan pregant a Europa (s'han tornat europeistes de conveniència a marxar forçades) que ajudi la malmesa economia espanyola i que el BCE faci injeccions de capital i compri el podrit deute hispànic, després no siguin capaços d'entendre, i molt menys de respectar, una qüestió tan democràtica, tan bàsica i tan cívica com és la diversitat lingüística i els drets lingüístics (col·lectius) dels pobles; en aquest cas, els drets lingüístics dels catalanoparlants. De tota manera, el més preocupant d'aquest episodi d'histèria histriònica anticatalana és el rerefons polític. Si ja és molt preocupant que el PP del Principat avali aquestes teories plenament anihiladores de la nostra llengua pròpia, encara és molt més alarmant que d'altres forces polítiques, de casa nostra, que s'anomenen catalanistes, nacionalistes, o, a voltes, fins i tot sobiranistes i/o independentistes, facin acords, arribin a pactes amb aquests professionals de l'anorreament de la nostra, estimada, llengua catalana.
