Opinió

La contraportada

La pèrdua de confiança

El teixit industrial es va destruint, les empreses veuen reduïdes les expectatives i fins les que tenen bons productes pateixen situacions delicades

“Vull que els quedi clar des d'un bon començament que el principal fonament de l'economia moderna és la confiança. Sense confiança les transaccions econòmiques es redueixen, s'esgoten; perquè si les transaccions s'han de fer al comptat, el volum comercial queda reduït al mercat de la barata, de la permuta, i baixa en un noranta per cent.”

El Dr. Carro, eminent catedràtic d'Economia, va començar així la primera lliçó per a nosaltres, llavors joveníssims aspirants a economistes. Volia que tinguéssim clara la necessitat de la confiança com a fonament del mercat. Sovint ens ve a la memòria aquell raonament, tan elemental, tan obvi, però que s'escola miserablement en el magma de la situació actual: s'està perdent la confiança. Les entitats bancàries no confien en els seus clients i exigeixen estacar-los fort amb garanties i contraprestacions arbitràries, alhora que redueixen al límit les disponibilitats; els proveïdors tampoc les tenen totes quan subministren un gènere: guanyar un client avui és sospitar que ha comprat per no haver de pagar un antic proveïdor... I els inversors, aquells que encara gaudeixen d'uns sanejats comptes que els permetrien viure tranquils, col·loquen els seus estalvis en entitats estrangeres perquè no confien en la solvència de les entitats “de tota la vida”. Estem assistint a una fuga de capitals que –legítimament– els seus titulars endrecen al lloc que entenen com un bon recés, en entitats de domini estranger, allunyant-los de les turbulències de l'economia estatal. El diner és poruc amb raó, perquè sovint ha costat molt de guanyar –tota una existència– i és lamentable que amb maniobres deshonestes –com és el cas de les preferents– hom se'n vegi privat. Han d'estar molt malament els bancs i caixes que han comès aquests actes per malbaratar així la confiança dels clients, guanyada en anys de tracte mutu!

I en aquesta situació, el teixit industrial de les comarques gironines es va destruint irremissiblement. Les empreses veuen reduïdes les seves expectatives, i fins i tot aquelles que tenen bon producte i un mercat acceptable es troben en situacions delicades per la falta de confiança dels qui tracten amb elles. Són mals que no volen crits. I tothom a casa seva s'ho sap. Els industrials amb problemes no fan escarafalls, ni vagues, ni crits. Sofreixen en silenci, però malauradament sofreixen. Els marges es redueixen, perquè en baixar el volum de vendes les despeses fixes es mantenen molt invariables, empeses sobretot per les càrregues socials. La ratlla entre guanyar o perdre és vulnerable. I el perill de perdre-ho tot, imminent.

Mentrestant res apunta a tornar la confiança. Les entitats patronals resten mudes, callades, projectant velles aliances que mai han concretat. Sembla que la situació actual no va amb elles, acostumades a celebracions i homenatges. Han estat superades per les circumstàncies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.