Sota les llambordes, la platja

La nostra platja és la d'Ítaca, que és el destí que ens han escrit Kavafis, Carles Riba, Lluís Llach, Artur Mas i uns quants més. Però la que era sota les llambordes del famós lema és la de París. Els parisencs amb el pas dels anys s'han acabat fent una platja al costat del Sena, amb arena, llits i para-sols. Allò que era una consigna de la imaginació que volia pujar al poder s'ha acabat fent realitat. És clar que el Maig del 68 no es va fer per poder-se estirar al sol, al pas dels bateaux-mouches. La revolta dels estudiants a l'època del general De Gaulle, la vaga dels treballadors i la repressió policial ha quedat gravada en la història d'Europa. Per casa ronda un llibre de fotos del Mai 68, que van comprar els meus germans en una estada a París. Això deu haver contribuït que retingui un seguit d'imatges en blanc i negre d'aquella revolta. Jo era un xiquet de genolls pelats, i fullejant-lo, aquelles estampes de la policia francesa em semblaven de la Primera Guerra Mundial. Els gendarmes, amb aquells cascs, ulleres com per anar dalt d'una Guzzi, fusells de forrellat, escut rodó i botes. Feia impressió. Però encara en feia més la fesomia encesa, la mirada plena d'il·lusió i fortalesa del jove Dani el Roig que els plantava cara, o que parlava amb un megàfon o davant d'un d'aquells micros francesos que semblen una pastilla de sabó. Ara aquell jove Daniel Cohn-Bendit té gairebé 68 anys, ja no és anarquista, és eurodiputat del Partit dels Verds alemany, creu en l'Europa federal, i aquest dilluns en va fer proselitisme en dues xerrades consecutives a Barcelona. Vaig peregrinar per veure'l, i sentir la seva exclamació que no pot ser que els 27 estats membres d'Europa tinguin ambaixada a Kuala Lumpur, per comptes d'una de la UE. Gairebé va sonar com un advertiment que no cal que els catalans n'hi obrim una més. La seva presència a Catalunya devia fer remoure els records de Xavier Rubert de Ventós, que dijous era a la concentració de suport a Mas al tornar del no de Rajoy. Li vaig sentir capgirar a TV3 aquella altra famosa màxima del Maig del 68: “Sigueu realistes, demaneu l'impossible”, per un “sigueu valents, demaneu el possible”. Potser sí que les platges d'Ítaca són sota les llambordes de la plaça Sant Jaume!