Frases en campanya
Ens queden deu dies més de campanya, deu dies més per viure aquests lemes,
per repensar el futur d'aquest país,
un futur que analitzat des de
la llengua ho és tot menys incert
Els directors de campanya dels partits saben que un mot o una imatge mal triats poden fer perdre milers de vots. Analitzem totes les candidatures no des dels programes mateixos sinó des de la llengua mateixa, eina de comunicació que permetrà guanyar o no més vots del percentatge d'indecisos, que és important per decantar la balança.
Dins el ventall independentista, i amb graus diversos, tenim lemes que ometen el verb, si més a la primera part de la frase, com ara CiU (“La voluntat d'un poble”), Esquerra-Catalunya Sí (“Un nou país per a tothom”), Solidaritat Catalana (Independència 2014), la CUP ((és) “L'hora del poble”) –el verb “és” en aquest darrer cas és buit de significat, no aporta un tret semàntic distintiu–, Iniciativa (“Dret de decidir, sí. Drets socials també”). L'esquerra per excel·lència, però, entra amb un verb: “I tant si podem!”, que recorda el “We can” de l'Obama. I dins el ventall federalista, el PSC (“Federalisme”).
Totes aquestes candidatures, llevat el kamikaze del PSC, advoquen per la idea d'un poble, una voluntat, un país, tothom (¿de tots els colors?), i és que els missatges cerquen l'impacte més mediàtic, acompanyats d'imatges, música, cançons... Sumar sense fissures, perquè el posicionament és clar pel dret a decidir.
Al ventall unionista, tenim el PP, també sense verb (“Catalunya, sí; España també”) i Ciudadanos (“Mejor unidos”). També ometen el verb, i apel·len que no hi hagi “separació”, amb la qual cosa potencien o fomenten, davant aquesta acció, la reacció, que és mobilitzar-se al voltant d'un sol poble, la de sumar des del respecte per la diferència.
En una Catalunya del segle XXI, les frases es reforcen per la xarxa i amb vídeos, com ara el del PP, que sosté que en un possible estat català es prohibiran els cognoms castellans. L'exemple que fa servir és el d'un senyor que el primer dia de la independència al registre civil li diuen que s'ha de canviar el cognom García o Garcia per Garriga. Doncs bé, amenaça de la por amb una gran dosi d'ignorància, perquè precisament Garcia és un cognom tradicionalment català, a més de ser un municipi de la Ribera d'Ebre, i l'ha portat el mateix Rector de Vallfogona, que es deia Vicent Garcia, nascut a Tortosa al segle XVI. Sigui com sigui, però, l'origen del cognom, Catalunya sempre ha sigut un país obert i respectuós, i aquesta amenaça de la por ja no afecta els catalans, perquè fa massa temps que estem patint les polítiques conservadores que perjudiquen cada vegada més les classes més desfavorides.
Els unionistes defensen la no-separació, amb un detall ortogràfic curiós. Fixem-nos en la Catalunya amb ny i España amb ñ, una grafia que oculta la Catalunya folklòrica i espanyolitzada que tant ens ha predicat recentment el ministre d'Educació.
Esquerra-Catalunya Sí representa amb el missatge de campanya una esquerra moderada, perquè posa l'accent només a “Un nou país per a tothom”. ¿I un país nou per a tothom? L'adjectiu davant del substantiu té un valor metafòric (sinònim d'un altre). Quan va a darrere hi trobem el sentit més recte.
Ens queden deu dies més de campanya, deu dies més per viure aquests lemes, per repensar el futur d'aquest país, un futur que analitzat des de la llengua ho és tot menys incert. Voluntat i capacitat d'un poble que vol ser protagonista capdavanter al segle XXI. Dels lemes al significat de les paraules perquè les descodifiqui l'electorat, amb escenaris nous que haurien de beneficiar la gent més vulnerable.
