Renovem l'educació
Cal reclamar un sistema formatiu que pugui tornar a esdevenir referent d'innovació pedagògica arreu
Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya no són unes eleccions més. En cap aspecte, tampoc en el terreny educatiu. Ara tenim l'oportunitat d'endegar un camí de transformació del nostre sistema educatiu després de més de tres dècades en què ha estat subsidiari de la Constitució espanyola i de les successives lleis orgàniques estatals. Els continus canvis legislatius que han sacsejat el sistema, segons manaven a Madrid ara el PSOE, ara el PP, ens han deixat exhausts i justament ara, després de disposar d'una llei pròpia, una altra vegada se'ns torna a aparèixer l'ombra allargada d'una nova llei de tall més centralitzador que mai. Ja n'hi ha prou. També, per aquesta raó, és urgent poder bastir un estat propi que ens garanteixi un sistema educatiu plenament sobirà.
Les actuals i futures demandes que Catalunya exigeix al seu sistema formatiu resulten incompatibles amb l'actual rigidesa d'unes normes legals i administratives de tall napoleònic –el propi de l'administració espanyola– oposades a una concepció basada en la confiança, precisament aquella que necessitem per permetre l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres i dels seus equips de direcció i de docència. Una autonomia que permeti l'emergència de projectes de centre singularitzats que puguin rendir comptes a la societat i assolir uns millors índexs d'èxit i d'eficàcia, sobretot en els resultats educatius dels alumnes.
I és això el que cal reclamar ara per a Catalunya: un sistema formatiu d'èxit; un sistema que pugui tornar a esdevenir referent d'innovació pedagògica arreu. El nou govern que surti d'aquestes eleccions, si té com a prioritat avançar de forma decidida envers l'estat propi, caldrà que es posi des del primer dia a treballar pel disseny de l'estructura i l'estratègia adequades que permetin transformar el sistema educatiu. Disposarem, doncs, d'una gran oportunitat per bastir un nou model que ens allunyi d'un obsessiu intervencionisme uniformitzador (tothom ha de fer el mateix) i d'una excessiva tendència a la burocratització (tot s'ha de reglamentar).
És l'hora d'invertir els limitats recursos de què disposem en aquells aspectes i programes que puguin revertir, amb major rapidesa i eficàcia, en la millora dels elements clau del sistema que correlacionen més clarament amb l'èxit educatiu: inversió en la primera infància i en la detecció precoç de les dificultats i dels trastorns d'aprenentatge; en el disseny d'un currículum realment bàsic que treballi les competències clau (sobretot l'expressió i comprensió oral, lectora i matemàtica); una major personalització de l'aprenentatge, també dels aspectes emocionals de l'alumnat; una intensificació de la tasca d'acompanyament, orientació i tutoria; un major aprofitament dels recursos TIC i dels nous entorns d'aprenentatge; un enfortiment de la formació professional; una vinculació efectiva de la funció de coresponsabilització entre l'escola i les famílies; una formació més exigent de la feina docent amb un clar sistema d'incentius per a la formació permanent i la innovació didàctica, etc.
En definitiva, si Catalunya aspira a constituir-se en estat és, en primer lloc, per una qüestió de llibertat i dignitat, però també per servir millor els seus ciutadans. I una de les principals maneres de fer-ho és renovant a fons el sistema educatiu.
