Acord esperançador

Alguns parlen de “pacte per la llibertat” o “pacte per la sobirania”, però jo prefereixo definir-lo com a acord esperançador entre la coalició guanyadora de les eleccions i el primer partit de l'oposició. Sense cap mena de dubte, aquesta entesa històrica ens apropa més a la consulta i, alhora, albira, posa en relleu que la independència és un objectiu, urgent, de país sobretot, per tal superar la crisi i mantenir una cohesió social indispensable, que Madrid pretén carregar-se de totes totes.

Davant del panorama –econòmic i social– desolador d'un present segrestat per la pressió de la dependència política i la regressió social (són les dues cares de la mateixa moneda), aquest acord és un instrument democràtic que pot i ha de servir per iniciar el camí cap a la construcció nacional de debò. Aquest proper 2013 ha de ser l'any de la posada en marxa de les estructures d'estat, sobretot de l'administració tributària catalana, i també de treballar seriosament –juntament amb grups molt actius de la societat civil– en el reconeixement internacional. I tot això passa per una peça clau, que és la clau de volta de tot el procés: el Consell Català per a la Transició Nacional. Aquest proper 2013 serà dur, però també és l'any de la gran oportunitat històrica. Hem de preparar, pedagògicament, l'exercici del dret a l'autodeterminació. Ara sí que ha arribat l'hora d'explicar, fil per randa, que Catalunya només pot anar cap a una direcció: el camí de la llibertat nacional, la sobirania plena i la justícia social. Caldrà fer un esforç suplementari per fer entendre que continuar com fins ara ens aboca a la pobresa absoluta i a la desaparició com a nació i societat; és urgent convèncer, lluitar i resistir. Ja hem vist, en aquesta darrera campanya, com els partits sucursalistes amenaçaven demagògicament que si som independents ens quedaríem sense pensions, però ara resulta que és l'Estat espanyol qui té greus problemes per mantenir-les. D'altra banda, Catalunya necessita disposar de l'eina d'un estat per tenir una veritable capacitat de decisió del poder polític i, per exemple, no dependre d'un arbitrari fons de liquiditat autonòmic que ens imposa un objectiu de dèficit brutal que, ni de bon tros, el mateix Estat espanyol vol aplicar-se. En síntesi, s'ha obert un camí; caldrà treballar de valent per consolidar-lo, perquè aquesta és l'única via que ens permetrà viure millor i refermar la nostra dignitat com a poble lliure i sobirà.