Administració educativa

Quan s'estrena un nou any les incerteses es barregen amb els convenciments i les amenaces amb els somnis. Des de la comunitat educativa, com a part substantiva de la societat catalana, caldrà concebre el 2013 com un any dedicat al proveïment i al rearmament, com un temps de feina intensa, de capacitat analítica i reflexiva, de gran transcendència per a les decisions del nostre futur col·lectiu. L'horitzó del 2014 ens requereix una gran capacitat de treball per dissenyar i bastir l'estructura del nostre futur sistema educatiu sobirà. I per fer-ho caldrà una tasca d'anàlisi crítica del funcionament i dels resultats de l'actual sistema. Aquesta feina l'haurem de fer amb total honestedat i eficiència si volem aprofitar l'ocasió que se'ns brinda de repensar i redissenyar un sistema educatiu, per primera vegada, concebut des de l'especificitat catalana.

Dèiem que era una tasca de proveïment perquè suposa abastar-nos de les raons i les eines que permetin millorar la qualitat del sistema, alhora que el posem al dia i el preparem per a un futur diferent. I de rearmament perquè ens cal imbuir tota la comunitat educativa d'una il·lusió col·lectiva, d'una força esperançada, envers un país millor per als nostres fills. I el sistema educatiu, l'escola, ha de ser el principal pal de paller d'aquesta gran empresa nacional.

Aquesta labor d'avituallament crític s'ha de fer a partir d'una acurada identificació d'aquells principals aspectes actuals susceptibles de millora o, fins i tot, de transformació profunda. Podríem començar per alguns que afecten la pròpia administració educativa. Som del parer que ens cal desburocratitzar el màxim l'administració de l'ensenyament a casa nostra atenuant el seu congènit afany per regular-ho tot. En un marc d'autonomia de centres no té sentit fer un gran dispendi per controlar un munt d'aspectes menors del funcionament dels centres. L'esforç, en canvi, s'hauria de posar en la vetlla dels elements que garanteixen l'equitat del sistema. També, amb l'ajut de la inspecció i els serveis educatius, s'hauria d'avaluar, de forma molt exigent i rigorosa, tant la qualitat dels projectes de centre com el grau d'acompliment dels objectius que s'hi formulin. Així mateix, mitjançant entitats o agències externes de prestigi, caldria avaluar externament els resultats acadèmics i formatius de l'alumnat basant-se en un currículum bàsic consensuat socialment.

Una administració educativa eficient i moderna és aquella que posa tots els seus recursos a disposició dels projectes d'innovació educativa que els centres, els equips docents i els diferents agents de la comunitat educativa vulguin impulsar per a la millora del sistema. En aquest sentit l'administració, en lloc de posar obstacles, ha de possibilitar l'orientació tècnica i alhora esperonadora de la innovació i la recerca pedagògiques. De nou aquí, la inspecció educativa i la resta de serveis tècnics que depenen de l'administració, haurien de prioritzar les seves funcions orientadores i d'estímul a la renovació. Ara es parla molt de la necessitat de fomentar l'esperit i les pràctiques pròpies de l'emprenedoria. Si pretenem que les nostres escoles potenciïn aquest esperit, el primer que hauríem de poder garantir seria la viabilitat dels projectes emprenedors que, com a docents, centres o comunitats escolars, es plantegin al servei de la qualitat educativa.

Resulta evident que també haurem d'abordar canvis relatius al professorat, l'organització de centres, el currículum, les metodologies didàctiques, l'avaluació... Hi haurà molta feina per fer, doncs, en aquest 2013 si volem afrontar amb garanties les esperançadores transformacions que, a partir del 2014, esperem que ens condueixin al bastiment d'un sistema educatiu cent per cent propi.