LA COLUMNA
L'espectre de la fam
Hi ha moments en els quals allò que és urgent no ho hem d'ajornar per fer allò que és necessari
La darrera de les conferències del 2012 en el cicle d'AMESDE (Associació per a la Memòria Social i Democràtica) en el Centre Cultural Blanquerna, de la delegació del govern de la Generalitat a Madrid, la va impartir l'historiador Pere Ysàs, coautor amb Carme Molinero de Patria, Justicia y Pan, llibre excel·lent publicat per La Magrana el 1985 i avui, per desgràcia, ja descatalogat. Es tracta d'una monografia sobre les condicions de vida de la gent treballadora a la Catalunya del període 1939-1951. Llibre que impressiona perquè, on d'altres divaguen, els autors aporten dades i documents no gens sospitosos, molts dels quals són de les instàncies franquistes, que adverteixen de la misèria extrema en què viuen tantes famílies i dels fraus pel que fa a la distribució del racionamiento. El llibre és com el guió d'un documental negre sobre la corrupció del primer franquisme, sobre els efectes de l'estraperlo, sobre els negocis bruts a costa de les necessitats urgents i amb la impunitat de qui se sent vencedor absolut de l'España una, grande y libre i de la benedicció que plana damunt d'un Caudillo de España por la Gracia de Dios.
Un sociòleg jove, de la Fundación Primero de Mayo de Madrid, va oferir dades escruixidores sobre l'ara i l'avui de l'espectre creixent de la fam (de la més sorollosa i de la més anònima) i sobre els efectes en les condicions de vida quotidiana de massa gent, que ni tan sols obté un comentari als mass media. Cristina Almeida va insistir en la feminització de la pobresa: i en com, un cop més, són les dones les destinatàries privilegiades (¿?) de tot plegat.
Recordava el vell debat, de quan érem joves, sobre si era prioritària la Revolució o l'acció de l'ajut concret, que titllàvem, despectivament, de caritat. No s'exclouen, naturalment... però hi ha moments en els quals allò que és urgent no ho hem d'ajornar per fer allò que és necessari.
