LA GALERIA
Impostures ferroviàries
Aquest TAV es va idear amb una mentalitat política centralista grandiloqüent i faraònica
Tinc 50 anys i en fa gairebé 40 que sóc usuari del tren convencional. Doncs bé, observo, percebo amb inquietud i preocupació la política que es porta a terme en matèria ferroviària, en el sentit que sembla que només existeixi l'alta velocitat i que, per raons polítiques i econòmiques antiquades, s'intenti bandejar, de totes totes, el tren convencional, el tren social, territorial i de proximitat, que fa servir la gran majoria absoluta de la població catalana.
De fet, un servidor no és cap enemic del gran tren, l'anomenat TAV, mentre aquest –les seves inversions i el seu manteniment– no vagi en detriment del tren de tots, és a dir, del tren convencional. Ara bé, la darrera inauguració del tram del TAV Barcelona-Sants-Girona-Vilafant, el passat 8 de gener, ha estat una mica un certa impostura política. D'entrada, no es pot parlar, de cap manera, d'una inauguració definitiva, a banda que les previsions eren que tot estigués llest –també la connexió amb l'Estat francès, sense canviar de tren– el 2004. Ara, encara tenim empantanegat, amb molta incertesa, el tema de la Sagrera i molt malgirbada la qüestió de l'estació de Girona. El problema de fons d'aquest
gran tren és que es va dissenyar en una època de bonança econòmica, quan en aquests moments patim
no una crisi, sinó una depressió estructural brutal. D'altra banda, aquest TAV es va idear amb una mentalitat política centralista i amb una actitud grandiloqüent, a voltes faraònica, la qual cosa implica que aquest mitjà de transport no és ni social ni sostenible. En aquests moments, quan necessitem, més que mai, un tren convencional que vertebri el nostre territori i exerceixi una veritable funció i un veritable servei socials per a la mobilitat bàsica de la població, el TAV esdevé una peça sofisticada, de manteniment molt costós, que, al meu entendre, hauria de tenir com a objectiu competir al màxim possible amb el vehicle privat de gama mitjana i alta. Amb això vull dir que seria suïcida que el TAV fes mal al tren convencional: la seva funció, gairebé exclusiva, ha de ser treure cotxes de la carretera.
Per totes aquestes raons, és primordial modernitzar el tren convencional i endegar una oferta de preus competitiva. Cal, un cop més, que ens emmirallem en l'opció dels nostres veïns de la Catalunya Nord del tren a 1 euro i, sobretot, no oblidem les interconnexions convencionals entre Portbou i Cervera.
