Tranparència

I si la prescripció ho ofega tot? Em va indignar el final del cas Naseiro. I em neguiteja la lentitud de tot l'afer Millet-CiU. Em fa ràbia comprovar que no hi ha mesures de seguretat democràtica solvents. O que el joc i els tripijocs entre els partits, tan emfàtics en temps de declaracions solemnes, faci pudor de picabaralla entre trileros rivals al capdamunt de la Rambla barcelonina. I això que ja el 28 de setembre de 2012 podia assistir, a la seu de les fundacions Ortega-Marañón, del carrer Fortuny, de Madrid, a la presentació del llibre El marco de integridad institucional en España. Situación actual y recomendaciones, gràcies a la invitació del catedràtic d'economia financera i comptabilitat de la Universidad Autónoma de Madrid, el doctor Jesús Lizcano Álvarez, que ens ha anat presentant les avaluacions de la salut de transparència dels diferents organismes estatals, locals i autonòmics de l'espriuana estesa pell de brau. La gent que ho porta són els motors de la secció espanyola de Transparency International. Doncs bé: fa poques setmanes, aquest organisme, tan independent com fiable, havia fet baixar, pel que fa a transparència dels comptes públics, la tan heroica España de charanga y pandereta fins al lloc trentè del rànquing. Raó per la qual gosaven proposar, entre les 44 recomanacions de l'Informe, deu mesures urgents. La primera fa: “Promoure un gran pacte nacional de lluita contra la corrupció entre govern, partits, ONG, sindicats, associacions empresarials i mitjans de comunicació que prioritzi l'adequada implantació de les normes existents, i generi les mesures que reforcin les sancions, assegurin la independència dels òrgans encarregats de la lluita contra la corrupció i el control del govern, i coordini les actuacions en la matèria. Aquest pacte hauria d'incloure un sistema de seguiment del seu compliment efectiu.” La resta la podeu consultar a [email protected].