Opinió

El daltabaix institucional

Hi ha temes polítics de portada que ens amoïnen i que acabaran passant sense pena ni glòria. És l'afer Bárcenas, que difícilment farà dimitir Rajoy a curt termini. Tot i que el deteriorarà quan vulgui repetir d'aquí a tres anys com a candidat a les pròximes eleccions generals.

L'afer dels espies acabarà com el rosari de l'aurora i amb efectes contraris a aquells que voldria la classe política. Debilitarà la credibilitat dels partits majoritaris i en el cas que no s'aclareixi ràpidament farà la sensació que no hi ha un pam de net. Es posa al mateix sac els espies i els espiats. Com en els afers de presumptes corrupcions dins de la política en què s'hi veuen implicats polítics que acabaran als jutjats perquè aquests determinin si són culpables o innocents.

Aquests afers tindran continuïtat i debat diari permanent. Com el Ter, que apareix i desapareix a Catalunya, a Espanya ho fa el Guadiana. Tot i que no seran causants de cap daltabaix institucional.

Ara mateix, el perill d'un daltabaix institucional és en la monarquia. Els sondejos indiquen que l'afer Urdangarin està causant un deteriorament de la casa reial, amb sospites que vénen de lluny , i caldrà veure fins on el rei es capaç d'aguantar. Hi hagut presumptes acusacions que el rei no pot admetre i tard o d'hora haurà de desmentir, com ara que ajudava i sabia de les accions mercantilistes del seu gendre. Temes que s'hauran d'esbrinar en el previsible judici a Urdangarin, que es preveu intens i dur.

Arran de tot l'afer i de la salut del rei són moltes les persones que, en públic o en privat, creuen que ha arribat el moment que abdiqui en favor del seu fill.

El darrer a dir-ho públicament ha estat el primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro.

Ara mateix l'abdicació és un fet previsible, tot i que des de la Casa del Rei no s'avançarà la notícia ni s'hi especularà. Es comunicarà oficialment quan s'hagi decidit. Quelcom ha passat amb la dimissió del papa de Roma.

Fa uns anys, en una conversa informal a Barcelona, el príncep Felip va dir que el seu avi, Joan de Borbó, va haver de viure a l'exili. Que el seu pare ho havia passat malament en els darrers anys del franquisme i, sobretot, amb tot allò que va envoltar el 23-F. El príncep Felip va preveure un mandat “avorrit”, perquè creia que es trobaria una època estable amb una democràcia estabilitzada i sense els maldecaps de la crisi econòmica. Llavors ni imaginava que existiria l'afer del seu cunyat. Ni amb la previsió de la salut del seu pare. No pensava que hi hagués una desestabilització. De ben segur que el pare li voldrà deixar una herència més neta i un camí més fressat que l'actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.