Els primers 70 dies de govern
Avui fa 70 dies de la presa de possessió del govern de la Generalitat. En política hi ha un costum no escrit de fer una valoració passats els primers cent dies. Cent dies de gràcia que concedeix l'oposició que habitualment no es compleixen. La seva obligació és fer un marcatge de prop des del primer dia. Així s'ha fet. No hi ha hagut treva i l'oposició, encara que difusa per l'acord de CiU i ERC, no ha perdut cap oportunitat de criticar el govern, com també ho està fent la premsa abans d'hora. Va haver-hi unes eleccions avançades i només la història en podrà confirmar l'oportunitat. No es pot assegurar que Artur Mas es va equivocar amb l'avançament, si bé li va sortir el tret per la culata amb l'inesperat resultat per a la parròquia de CiU, que va passar de 62 diputats a 50. Era un risc que després el govern va haver d'administrar amb l'acord al Parlament entre CiU i ERC. Un acord que s'està complint al peu de la lletra. A grans trets, s'ha fet la declaració sobiranista al Parlament i s'ha iniciat la llei de consultes i la llei electoral. Ara, caldrà veure el tarannà de l'acord a l'hora de pactar el pressupost entre les dues formacions. Uns comptes que el govern encara no ha lliurat a la cambra catalana i que s'augura que seran més restrictius que mai. En aquests 70 dies hi ha hagut més anuncis de retallades dels que hi va haver en la legislatura passada, i el govern català n'ha donat bona part de la culpa als incompliments del govern espanyol i la crisi econòmica. Val a dir que el govern català està administrant prou bé el turment de les retallades. Hi ha manifestacions i protestes, però, de moment, a Catalunya s'està lluny de les dures protestes contra els governs de torn que hi ha hagut per retallades en països del nostre entorn. És el cas de Grècia, Portugal i fins i tot d'Espanya, on els empleats públics tenen menys paciència que els catalans. El català és capaç de cobrar menys i callar per mantenir el lloc de treball, i fins i tot n'hi ha que callen per la causa. En aquests 70 dies, allà on ha grinyolat més el govern català ha estat a l'hora de plantar cara a la corrupció. Avui, després de l'atur, és la segona preocupació dels ciutadans. Hi ha hagut massa dubtes i confusions a l'hora de plantar cara a un tema que demana decisions concretes. Gestos que facin diferent el país català, que busca un nou projecte davant el món. Gestos contundents que serveixin per explicar que el procés sobiranista inclou, entre altres temes, fer net. Gestos que vagin més enllà de les dues cimeres de bones voluntats dels caps dels òrgans de control de Catalunya.
