Males notícies...
Des de sempre els periodistes hem hagut de traslladar males notícies. En una ocasió una editora nord- americana va dir que una notícia era quelcom que feia “emprenyar” i quan no molestava ningú era simple publicitat. Una afirmació que sovint és certa tot i que no cal estar-hi d'acord.
Allò que és cert és que darrerament s'incrementen les males notícies. Sense anar gaire enllà, hem vist aquesta setmana l'assetjament de la Pantoja, el tancament del consolat de Boston en un dia de gran moguda. Val a dir que el ministre Margallo va actuar ràpidament amb la destitució del seu representant malgrat que no l'hagi pogut acomiadar del tot de la carrera diplomàtica. Són sempre males notícies les insistents aparicions de novetats d'Urdangarin, Bárcenas, les catalanes sobre Oriol Pujol... Les que no acaben d'arribar sobre el Palau de la Música. Les prediccions del Fons Monetari Internacional, en què la institució cada dia veu molt complicat el futur econòmic de l'Estat i demana que es facin més retallades tot i la recessió. És a dir, un cúmul de males notícies que provenen de nord enllà i algunes del sud que les fem nostres i creen un fort malestar generalitzat acompanyat de pànic i d'incerteses sobre el futur.
Aprofitant els mals vents, és una llàstima que a Catalunya no s'hagi instal·lat un millor ambient. Aprofitant que són moltes les persones que volen crear un estat propi, hauria d'haver-hi sensacions polítiques més positives.
És difícil entendre que ara mateix hi hagi una divisió al govern sobre com cal abordar la consulta. És a dir, tots els consellers del govern estan d'acord a celebrar una consulta sobre el futur de la relació entre Catalunya i Espanya, però discrepen sobre com i quan. És possible que sigui una discrepància passatgera, encara que tot indica que no hi ha cap “teatralització” com ha passat altres vegades. Des d'ara s'han fet públics els diferents nivells d'estat d'opinió i de confiança sobre una futura independència a Catalunya que hi ha dins del govern català. És possible que al llarg d'aquest cap de setmana hi hagi un tancament de files del president de la Generalitat, Artur Mas, que serviria des de la política per animar la parròquia i tornar al camí de no-retorn que es va anunciar fa temps. Fins aleshores quedarà el dubte dels proclius i no proclius del govern a la independència de Catalunya... Quin país, quin paisatge, quin paisanatge, va dir Unamuno en castellà...
