Humor negre

D'un negre espès, contundent, com de quitrà. Just a l'hora en què a Madrid, a la Biblioteca Nacional de España, podeu veure l'exposició La transición en tinta china, el cinisme bru de les declaracions i de l'acció del govern del PP ens retornen a aires malaltissos de la negra nit. Recomano la visita, que és de franc, a l'esmentada exposició: la feina feta pels nostres humoristes tinc la impressió que ens salvava, en aquells moments, de la desesperança, del fatalisme. Tornar a veure les propostes gràfiques de Peridis, Forges, Cesc, el Perich, Ballesta, OPS (o sigui: qui ara signa El Roto), Máximo o Guillèn, que editorialitzaven, amb imatges, sobre Arias Navarro, Franco, Suárez, Fraga Iribarne i la resta... et porta a reviure uns temps passats que no voldria haver de tornar a viure, ni que fossin temps maleïts, imposats, a filles i néta.

Tot amb tot, sembla que el govern del PP ens vol recordar que, en el cor d'una República, per desgràcia poc consolidada encara, hi va haver un bienni negre que suposava, sense arribar encara al cop d'estat formal, una esmena a la totalitat de la majoria de propostes republicanes a favor d'immenses majories. Tant les actuacions com les justificacions del govern del PP t'aboquen cap a la sensació creixent d'impotència. Ep! Del PP i de moltes instàncies europees que ara s'adonen, amb una frivolitat revoltant, que s'havien equivocat en el diagnòstic i en les teràpies subsegüents aplicades a Grècia. I ho diuen com qui comenta, entre brindis i brindis, que el temps (meteorològic) millora, bo i lamentant, entre rialles de col·legues feliços, els estralls provocats en el si d'un poble que un dia ens va invitar a ser menys inhumans i menys rucs.

Dos exemples només: les mesures mediambientals d'Arias Cañete, el que havia de practicar el transvasament de l'Ebre “per collons” –és un home subtil i fi–, o tot allò que estan perpetrant a Madrid a l'entorn d'Eurovegas et porten a dir amb Vicent Andrés Estellés, el fill del forner de Burjassot: “El món va a la catàstrofe, Bel·lisa!”