Són faves comptades
Quadrar els bancs
Els directius de banca de l'Estat eren els més ben pagats d'Europa el 2011
Si es pensaven que ja ho havien vist tot, que la seva capacitat de sorpresa havia arribat al límit, suposo que després de llegir això els deuen haver caigut els mitjons. Els directius de banca de l'Estat eren els més ben pagats d'Europa el 2011, amb 2,4 milions de mitjana. 125 banquers espanyols van guanyar més d'un milió d'euros, xifra que situa Espanya com el quart estat de la UE amb més banquers milionaris, darrere del Regne Unit, Alemanya i França, segons un estudi publicat aquest dilluns per l'Autoritat Bancària Europea. És escandalós. Tant o més que el que reconeixia Jeroen Dijsselbloem. El ministre holandès que presideix l'Eurogrup, l'home que lidera l'òrgan que reuneix els ministres d'economia de la Unió Europea, ha admès, honestament –això sí, l'honestedat que no falti!–, que no sap com estan els bancs europeus. Diu que, per més que costi de creure, no hi ha manera de saber-ho perquè ni els bancs centrals ni els ministres són capaços de donar una imatge clara de la situació. Ho diu i es queda tan ample. I com pot ser? Com pot ser que des de fa un parell d'anys es rescatin bancs amb quantitats indecents de diners públics i que no se sàpiga on van a parar ni com s'administren? Em fot la impunitat dels bancs i el reconeixement manifest i reiterat de la feblesa de les institucions europees. Quan qualsevol persona va a demanar una hipoteca al banc, no se li demana, no, se li exigeix conèixer el detall la seva vida, tots els moviments. No respires, no fas una passa que el banc no ho sàpiga. No defensaré els mètodes dels bancs, però estarem d'acord que és lògic que algú que t'ha de deixar una quantitat considerable de diners vulgui saber, com es diu popularment, “amb qui es juga els quartos”. Però precisament per això no entenc el paper de les institucions europees. Haurien de vetllar pels ciutadans i, sobretot, perquè no es repeteixi el que va passar amb el primer rescat als bancs, diners que mai van arribar als particulars, als clients. I mentrestant, els ciutadans més ofegats, i els banquers nedant en l'abundància. Hi ha algú capaç, amb poder real, que pugui quadrar els bancs?
