Són faves comptades
Ni quarts ni hores
Una imposició més que es dóna per bona des que el 1942, per simpatia amb el règim nazi, es va adoptar
A finals de mes haurem de canviar d'hora i adaptar-nos a l'horari d'hivern. Però atenció, perquè potser això té les hores comptades. Podria ser que aquella gimcana que hem de fer per manipular tots els rellotges repartits per la nostra vida, fer-los recular de les tres a les dues de la matinada per anar sincronitzats amb tothom, finalment s'acabés. No sé vostès, però sempre penso que ja podríem deixar aquest horari tot l'any i no haver-lo de retocar quan arribi l'estiu. La Comissió per la Racionalització dels Horaris ha aconseguit que el Congrés dels Diputats s'ho estudiï. Es tracta de recuperar el temps perdut? No, perquè és impossible. Serem capaços de tornar-nos tan europeus de cop? Tampoc ho crec. S'imposarà la inèrcia i, com que ja hi estem acostumats, continuarem vivint així. Però valdria la pena intentar-ho, no? D'entrada, es posaria fi a l'horari franquista, una imposició més que es dóna per bona des que el 1942, per simpatia amb el règim nazi, es va decidir adoptar. Des de llavors, els horaris que seguim tenen un desfasament en relació amb el sol, el regulador natural per excel·lència. I com gairebé totes les seves imposicions ens ha fet més mal que bé. Resulta que la diferència entre els nostres hàbits i l'hora solar fa que vivim en una mena de jet lag constant. Segons l'OMS, serien canvis no només factibles sinó també necessaris pel bé de tots. Estem perdent productivitat, salut i son perquè no dormim el que hem de dormir, es veu que clapem menys que la resta d'Europa. Els impulsors d'aquest canvi són conscients que al vespre perdríem una hora solar i, per això, proposen que ens europeïtzem en els hàbits. Això vol dir llevar-nos abans, avançar l'horari dels àpats i plegar de la feina a les 5. Allargar la jornada, però, no vol dir produir més, sinó tot el contrari. Si entre tots som capaços de veure'n els beneficis i democràticament triar-ho, el canvi és possible. Si no, no cal perdre-hi més temps. Ara, a aquestes altures, francament, anar amb l'horari franquista no toca ni quarts ni hores.
