Polítics de la transició
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, lamentava fa uns dies que personatges de l'època de la transició que gaudeixen de salut es mantinguin en un discret silenci. Junqueras, de quaranta-sis anys, coneix la transició tot i que no la va viure directament. Té raó que determinats personatges que podrien participar més resten com amagats per la manca d'altaveus, o bé per decisió personal. N'hi ha alguns exemples. Narcís Serra. Alcalde, ministre, vicepresident del govern central..., fa anys que calla. Ara, imputat per les seves aventures en el món de les caixes. D'altres indirectament segueixen arbitrant, com és el cas de Joan Rigol i Joaquim Nadal. Altres coneixedors de la transició han desviat des de fa anys les seves capacitats al món privat. És el cas de Roca Junyent, avui defensor de la infanta Cristina. Roca té un despatx de més de dos-cents advocats on factura vint-i-vuit milions d'euros a l'any.
Són personatges d'edats madures que les han vist de tots colors. De ben segur que callen més que parlen perquè si expliquessin el que saben farien trontollar propis i estranys.
És el cas de Miquel Roca, exportaveu de CiU a Madrid i ponent constitucional, i encara no ha escrit el seu llibre de memòries. Ara mateix tindria una bona utilitat saber les seves relacions amb anteriors presidents del govern quan era el portaveu de la minoria catalana i quines relacions mantenia amb Pujol i amb Duran Lleida.
Roca és inquiet i està actiu. Un bon jurista que discretament segueix la política. Ho feia aquesta setmana en la comissió del dret a decidir al Parlament per afirmar que el problema de la consulta no és legal, sinó polític, ja que afirma que cap article de la Constitució que va ajudar a redactar als anys setanta la prohibeix.
El moderat Roca va recordar als diputats que “Catalunya ha viscut històricament malament els fets rupturistes”.
Silenci respectuós a la sala de la comissió parlamentària, on no assisteixen ni el PP ni Ciutadans. Roca els deia que la Constitució fa una cessió de sobirania als ciutadans perquè decideixin el seu autogovern de forma vinculant.
Roca va fer de professor davant els parlamentaris. Hi deia als seus alumnes: Jo he fet la meva carrera. Ara el problema és de vostès, la responsabilitat pertoca als actuals polítics. Han de resoldre els problemes d'un temps decisiu que tindrà una gran repercussió històrica.
És a dir: Roca ho veu molt complicat i creu que amb el panorama que hi ha no voldria estar a la pell dels actuals polítics.
