Viure sense tu
República Fumaroli
Modernitat és posició crítica vers la uniformització
Ni fronteres, ni jerarquies, ni govern! Un civisme il·lustrat al marge de qualsevol constricció doctrinal, que ha bastit Europa més enllà de l'economia i els interessos nacionals. No és cap programari alternatiu per les pròximes europees. Això és la república de les lletres, l'última pensada de l'assagista i acadèmic francès Marc Fumaroli, convençut que aquesta república metafòrica, que en el seu moment, el segle XIV, amb Petrarca, va mirar cap a la tradició, cap a la retòrica i l'eloqüència. La literatura i les belles arts de la gran tradició europea, sosté Fumaroli, comparteixen un horitzó ideal: l'art de persuadir, i de transmetre una convicció de manera agradable a la sensibilitat.
Fumaroli, que va aixecar prou polseguera en l'era Mitterrand qüestionant la idea d'una cultura subvencionada, que acaba generant productes culturals que només busquen la subvenció, és ara el president, si em permeten la metàfora, d'aquesta república. També s'ha de dir que la idea té un punt d'aristocràtica. Però aquesta tensió entre una cultura més o menys elitista i més o menys institucionalitzada és una constant d'aquesta república de les lletres. La impremta en va ser gran difusora. Però ara el nou canvi tecnològic, el d'internet i les xarxes socials ens situa davant un altre canvi revolucionari, que afecta el coneixement. La velocitat a què podem perdre els antecedents i el llegat de l'experiència és molt més elevada. Encara que, si s'utilitza bé, també pot tenir un paper cauteritzador. La revolució no serà tuitejada, ens diuen, des del Lliure de Gràcia, Jordi Casanovas, Guillem Clua, Pau Miró i el planter de joves actors de La Kompanyia. En aquest exercici teatral on el món feliç d'apple o d'android atorga identitats més per marca que per cultura, i on si no t'agrada el món que veus decideixes ser una altra persona. Davant d'això, per Fumaroli l'única modernitat possible és la posició crítica respecte a les estratègies d'uniformització a la baixa i banalització universal que caracteritzen capitalisme i tecnologia. Estic convençut que als catalans d'aquesta república europea i metafòrica no ens podran fer fora, ni a fum de sabatots. Ni desfalcant sobirania.
