Espionatge per conèixer l'enemic
L'espionatge és un dels oficis més vells del món. Sempre n'hi ha hagut. En les guerres la informació és l'element clau. Un militar de carrera assegurava que l'espionatge serveix “per conèixer l'enemic”... Tots els governs i la majoria de partits polítics ho fan. És una pràctica habitual tot i que s'encenen les alarmes quan a les llistes de presumptes espiats hi apareixent personatges com ara Angela Merkel i Dilma Rousseff. Espiar és un delicte perseguit per la justícia. Tot i que ara els nord--americans justifiquen l'espionatge en benefici de la seguretat. Després de l'11-S, bona part de l'opinió pública està a favor de la seguretat a costa de la privacitat. Quan comparem l'escàndol actual amb el Watergate veiem que les diferències són notables. Els micròfons ocults per espiar l'enemic van fer dimitir Nixon. Ara no passarà. Obama justifica els fets en favor de la seguretat del país, considera que els ciutadans paguen els impostos per viure al país més “segur” del món. Nixon va pagar políticament. A Obama no li costarà res. Ni el preu d'una telefonada als països europeus per demanar disculpes. Tot indica que quan l'afer actual d'espionatge a escala mundial escampi, tot seguirà igual i les antenes continuaran espiant.
En la política catalana són molts els polítics i periodistes que en determinats moments han estat espiats. Va saltar a la llum pública l'afer Método 3. L'aigua continua sense ser clara. No ho aclareix ni el mateix director de l'agència, F. Marco, en el seu llibre. Ni tampoc s'espera que ho aclareixi quan comparegui al Parlament. Compareixença que es convertirà en una picabaralla entre socialistes i populars per saber qui espiava a qui i sobretot per què. Es pot entendre que els americans vulguin saber què està fent la Merkel o Rousseff al Brasil, país que organitza uns Jocs Olímpics. El de Método 3 només ha aconseguit esbombar un safareig català en mètodes d'espionatge que encara ningú sap per a què ha servit. Espionatge que no va més lluny d'augmentar el desprestigi d'una classe política esgotada. Amb tot, quan escampi l'afer i quan tots els presumptes implicats hagin comparegut al jutjat i al Parlament continuarà l'espionatge. Els partits volen tenir material de cara a les pròximes eleccions. Fer baixar els fums als adversaris. Saber les seves interioritats. Però sobretot les seves debilitats.
