El concordat

Fa una setmana tenia lloc al Centre Cultural Blanquerna, de Madrid, un acte, organitzat per Amesde, que volia recordar què havia significat, ara fa mig segle, Cuadernos para el Diálogo. Una publicació, per cert, amb editorial adossada (Edicusa), amb notable presència catalana, entre els seus col·laboradors i entre els seus destinataris. I és que el 1973, si el 23% dels productes editorials de Cuadernos anaven a parar a Madrid, i l'11% a Euskadi, un 20% eren comprats a Barcelona. L'edició bilingüe de La pell de brau de Salvador Espriu --que el 21 d'aquest novembre serà cantat per Raimon al Círculo de Bellas Artes– va ser un dels èxits editorials del segell que havia posat en marxa l'exministre franquista Joaquín Ruiz-Giménez.

La intervenció més suggeridora de l'acte va ser la del teòleg de la teologia de l'alliberament, el professor de la Universidad Carlos III, Juan José Tamayo. Perquè ens recordava que Cuadernos naixia en ple Concili Vaticà II, sota l'empenta del papa Joan XXIII. I que la doctrina conciliar invalidava les bases d'un indigne concordat vaticanofranquista. Concordat que, si hauria d'haver estat considerat nul de ple dret amb l'aprovació, el desembre de 1978, de la Constitución Española, el 3 de gener de 1979 reapareixia adaptat a la nova situació política d'aquell guirigall polític anomenat España. Tan poc costava, en dies de “fum, fum, fum” i de les dotze campanades al Reloj de la Puerta del Sol, segrestar el futur d'un país amb la renovació d'un concordat, redactat sota el signe del Caudillo de España por la gracia de Dios?

Llegeixo que en la trobada programàtica del PSOE a Madrid, del darrer cap de setmana, es tornava a parlar del concordat. Si els papers no em menteixen, crec que el PSOE ha manat molts anys a l'estesa Pell de Brau. No va tenir temps, ni majories qualificades, per posar en marxa la cancel·lació del concordat, que ara invoquen, entre d'altres, els ministres Wert i Gallardón, per perpetrar polítiques reaccionàries? Al seu assaig de 1970 L'Estat i les esglésies per separat, el poeta, però jesuïta, tarragoní Ramon Comas (1935-1978) venia a dir que aviat el seu llibre resultaria anacrònic perquè encara parlava de la necessitat de posar fi al concordat. Llàstima que l'excel·lent poeta fos tan mal profeta!