Opinió

la columna

D'un gris brut

És com defineix el panorama un amic que viu, des de fa molts anys, a Alemanya. A tots dos ens agraden moltes tonalitats del gris, fans com som del cinema en blanc i negre o de les fotografies d'un Català-Roca, que ara exposen al Círculo de Bellas Artes. L'amic recorda sovint els cabells grisos, nets i ben clenxinats, de la mare que ja no hi és. Jo li parlo dels escriptors que, com deia Peter Handke, són capaços de definir, amb paraules, el sentit de l'ombra d'una ombra: del gris que suggereix esperança. Res d'això, però, en el panorama polític d'aquesta gairebé ciutat de Madrid, d'un gris brut i tèrbol. El govern de Rajoy, a l'entorn d'un president de fireta, que viu sota el mandat dels seus amos, sembla, cada cop més, una mala funció de titelles caducats, que tenen l'encàrrec de vendre's el país a pams per poder fer calaix amb les propines (dites comissions): un Arias Cañete, que sempre ha volgut desviar l'Ebre “per c.” i que ara acaba de calcigar la costa; una Mato que incrementa la malaltia dels més malalts; un tal Wert que sembla un triler de la cosa culta; un Montoro penós a qui només riuen les gràcies lacais amadrilenyats; un Gallardón que treballa per degradar, encara més, la justícia... i que, si cal, amb els ludòpates d'Eurovegas, cremarà tantes lleis com calgui.

La nota catalana d'aquest govern va néixer a Valladolid el 1950 i quan tenia tres anys ja era a Barcelona. Fill de militar falangista, enginyer industrial i inspector de treball, el conec de quan era governador civil de Barcelona, i després secretari d'estat per a les Administracions Territorials o, crec que el 1999, secretari d'estat d'Educació, Universitats i Investigació. Companys al Parlament català, el recordo amb les polèmiques amb la notable Carme Tolosana sobre l'exigible laïcitat a l'escola. Ara és, al govern de Rajoy, un ministre súper –ço és: supernumerari de l'Opus–, que proposa lleis que converteixin l'exercici dels drets democràtics en una ganyota esperpèntica. Per nosaltres, un ministre emblemàtic perquè ens permet amidar l'amor efectiu del PP a Catalunya. Per llogar-hi cadires, abans que no es fonguin els ploms en aquest circ macabre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia