Opinió

Anàlisi

transcendència dels actes sobre el poeta

Seqüeles de l'Any Espriu...

PATRIMONI CULTURAL
S'ha demostrat l'interès de sectors actius de la nostra societat per endinsar-se en el seu patrimoni
RESSUSCITAR ESPRIU
S'ha recuperat Espriu amb exposicions, recitals, reedició d'obres, estudis, biografies i, sobretot, l'activisme desplegat a tot arreu: escoles, ajuntaments i, fins i tot, clubs privats
LA TRADICIÓ
La tradició és fonamental i les transformacions de la societat han de servir per fer creure als dirigents que un dels objectius ha de ser preservar el que tenim, que no és poc

A alguns que ens dediquem cada dia a l'intent de promoció i supervivència de la nostra cultura, l'esforç titànic que s'ha fet des de la Generalitat per promocionar l'obra de Salvador Espriu amb motiu del centenari del seu naixement ens ha deixat sorpresos, per dir-ho subtilment. Tot i que els recursos per als poetes i els especialistes han estat minsos, l'experiència en els diferents fòrums en què he participat m'ha fet veure clar l'interès de sectors actius de la nostra societat per endinsar-se en el seu patrimoni. Durant anys s'ha buscat l'anestèsia de la cultura del no esforç, de l'entreteniment pur i dur i del videojoc –amb tots els meus respectes–. Per aquests motius, la connexió amb una figura tan emblemàtica de la resistència de la literatura de fons semblava contradictòria amb l'evolució del partit que ho ha promogut. Les coses, però, han canviat i el fenomen és a la vista. A Prada de Conflent, després d'una conferència que vaig fer sobre la poesia d'Espriu, un veterà militant independentista em va assegurar que el poder actual s'havia volgut apropiar de la figura de l'escriptor perquè el seu imaginari nacional era buit. A aquesta afirmació se li podia respondre que és interessant el canvi de paradigma perquè ni que sigui tard sempre resulta avinent que els poderosos es decideixen a apostar per un gran poeta, ni que sigui per una temporada. Cansats de mites provinents del futbol, de la televisió o de la política, que el país s'instal·li davant d'un dels grans poetes de la nostra història és una molt bona notícia. Podríem fer exactament el mateix amb Joan Vinyoli, de qui se celebra el centenari l'any que ve, i que era considerat pel mateix Espriu com un dels grans mestres? Podrem presumir del nostre patrimoni literari i artístic demostrant que som un país culte?

PREGUNTES SENSE RESPOSTA?

Costa contestar aquest tipus de preguntes perquè la banalització i la trivialització també formen part de la nostra personalitat, del nostre ADN, però no seria possible combinar la mentalitat eternament instal·lada a la festa, la platja, la música i l'esport amb unes dosis de bellesa, de sensibilitat, d'espiritualitat, si em permeten la divagació. Malgrat les crítiques que han plogut sobre els seus honoraris desorbitats crec que, amb el resultat espectacular que ha aconseguit, el nomenament de Xavier Bru de Sala com a comissari de l'Any Espriu s'ha de valorar com un èxit. També del seu equip i de la feina de fons de la Fundació Espriu d'Arenys.

TOTS PLEGATS

han aconseguit situar de nou, i en els seus diferents àmbits artístics, Espriu: ressuscitar-lo amb exposicions, recitals, reedició d'obres, estudis, biografies i, sobretot, l'activisme desplegat a tot arreu: escoles, ajuntaments i, fins i tot, clubs privats. Fa un mes em va demanar una intervenció sobre la novel·la Laia en un club nàutic d'una localitat poc interessada en afers literaris, i la convocatòria va omplir les sales durant les gairebé tres hores que va durar la lectura de la novel·la, pràcticament al complet. Ho podríem considerar com un triomf efímer, però, a diferència d'altres efemèrides organitzades des de l'administració, l'Any Espriu ha tingut una repercussió només comparable a la que van tenir els dedicats a Joan Miró i Josep Pla. En aquests moments, la veritat és que reconforta. I resulta un estímul per continuar endavant, sabent que determinats sectors de la societat es poden motivar si hi ha un mínim suport al darrere. La Catalunya que comprava els llibres de l'Espriu, Rodoreda, Pedrolo i els altres durant el franquisme i la Transició és encara viva. La que consumia premsa en català, seguia els cantautors i apostava per viure en català sabem que no es conforma amb la supervivència. La tradició és fonamental i les transformacions de la societat han de servir per fer creure als dirigents que un dels objectius ha de ser preservar el que tenim, que no és poc.

Quedarà herència de l'Any Espriu? Misteri. Si es queda només en l'anecdòtic, no. Si apostem per fer un pas endavant, ho farem bé. Malgrat els tòpics i el maniqueisme, l'Any Pla va donar una embranzida a l'escriptor de Palafrugell. Amb Espriu hauria de passar el mateix, no oblidar-lo a les vitrines i al fons de les llibreries. Catalunya necessita referents i aquests són els vàlids. No cal repetir les paraules de T.S. Eliot quan deia que el poble que abandona el seu patrimoni esdevé bàrbar. En aquest sentit, hem estat un poble de segona, subsidiari, gregari, sucursalista. No hem sabut incorporar els nostres escriptors castellans ni fer conèixer els escriptors en la llengua pròpia. I els errors dissortadament es paguen. No sé si a algú li haurà quedat clara la transcendència d'aquest poeta extraordinari que ha estat Espriu. No sé si ens han demanat el suport que calia als especialistes, però una crítica negativa resultaria injusta i, fins i tot, grotesca. Salvador Espriu és una mica més present i això resulta quasi revolucionari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia