Encara que costi

La primera persona que em va ensenyar català va ser la meva mare, a casa; la segona la Maria Verdaguer, de Figueres, per correspondència; la tercera en Salvador Sunyer, a la Casa de Cultura de Girona. Si els mestres que tenim som bons, si són bones persones, si creuen en nosaltres, ens deixen empremta i ens fan millors. Per anys que passin jo no podré oblidar mai les vegades que em va ajudar amb paciència i simpatia –ell era dependent de farmàcia i jo treballava a la Cambra de Comerç d'administrativa– a resoldre els misteris de la gramàtica que jo trobava complicats.

En Salvador Sunyer és una persona excepcional. L'Ajuntament de Salt, d'on va ser el primer alcalde quan el poble va recuperar la independència, ha tingut la idea de fer d'aquest 2014 l'Any Sunyer. Anirà molt bé perquè els més grans ens podrem sumar a l'homenatge, i els més joves tindran l'oportunitat de conèixer aquest home honest i treballador, intel·ligent i coratjós, que ha defensat incansablement la nostra llengua i el seu poble i que ara ens empeny a treballar junts per decidir el futur. Estarà molt bé que els joves, que necessiten bons models, que la vida d'en Salvador Sunyer (90 anys, diputat al Parlament, senador, poeta, activista cultural) té encara ara com a principi allò de “fes el que hagis de fer, encara que costi” i que, parlant de l'educació que li van donar, la lloa dient que “em van fer pujar dret”. Que sàpiguen que aquest home excepcional ha intentat sempre entendre els altres i que per això els ha escoltat molt. Que afirma que ha tingut una vida molt plena, fantàstica, i en dóna gràcies a Déu; que diu que el primer sempre és la família i que explica que la seva dona, la Maria Carme Bover, és una part fonamental de la seva vida, que li ha d'agrair moltes coses, i assegura que “no faig res sense consultar-li”.

Benvingut sigui aquest Any Sunyer. Al llarg d'aquests mesos tindrem ocasió de fer-li avinent la nostra estima i el nostre respecte.