1) Quants déus hi ha, que no ho serien, si un bon dia els deixéssim d'invocar. 2) Quants dictadors hi ha, que no hi serien, si no fos que ens deixem entabanar. 3) Quants violents no hi ha, que no hi serien, si el gran deure comú fos educar. 4) Quants corruptes no hi ha, que no hi serien, sense el vot reincident del ciutadà. 5) Quantes lleis no hi ha, que no hi serien, si es cobrés un impost per legislar. 6) Quants sants no hi ha, que no hi serien, si no els haguéssim regalat l'altar. 7) Quantes víctimes no hi ha, que no ho serien, si algú els hagués donat un cop de mà. 8) Quants partits no hi ha, que no hi serien, si s'haguessin ells sols de finançar. 9) Quants suborns no hi ha, que no hi serien, si no fos el desig d'enlluernar. 10) Quants polítics no hi ha, que no hi serien, si es tractés de servir en lloc de ma-nar. 11) Quants ocupes no hi ha, que no hi serien, si els pisos fossin fàcils de llogar. 12) Quants aturats no hi ha, que no hi serien, si el primer dret humà fos treballar. 13) Quant de rancor no hi ha, que no hi seria, si visquéssim la vida en cristià. 14) Quants famèlics no hi ha, que no hi serien, amb les sobres d'avui i de demà. 15) Quantes guerres no hi ha, que no hi serien, si es prohibissin les armes de matar. 16) Quants mons no hi ha, que no hi serien, si penséssim en Déu que el va crear. 17) Quants Judes no hi ha, que no hi serien, si no fossin tan fàcils de comprar. 18) Quants discriminats no hi ha, que no hi serien, si en l'altre hi veiéssim un germà. 19) Quants lladregots hi ha, que no hi serien, si tinguessin el mínim per menjar.

20)  Quants franquistes vocacionals no hi ha, que no se sap si també ho eren en els anys en què Franco va governar. 21) Quants incrèduls no hi ha, que no ho serien, si la fe no servís per separar. 22) Quants il·legals no hi ha, que no ho serien, si el procés a seguir fos net i clar. 23) Quants naufragis no hi ha, que no hi serien, si obliguéssim les màfies a embarcar. 24) Quants hipotecats no hi ha, sense sortida, llevat d'entrar en el banc pistola en mà. 25) Quantes mentides ha calgut sumar, per explicar la falsa crisi, que ha capgirat el nostre benestar. 26) Quanta vergonya no fa veure una platja, sembrada de morts sense enterrar. 27) Les campanyes en defensa de la vida, en realitat són atacs contra la llibertat. 28) La crisi econòmica seria tràgica, si la disfressa amb què es cobreix no fos realment còmica. 29) Quanta foscor no hi ha, que no hi seria, si cadascú encengués un llumí amb la seva mà.

30)  Quanta alegria no hi ha, però que hi hauria, si tots plegats ens apliquéssim a estimar. 31) Ser cristià en el fons no és altra cosa, que captenir-se com el bon samarità. 32) L'Església del tercer mil·lenni necessitarà molt més la humilitat que no l'enginy. 33) Res no pot impedir que el pensament es declari ara mateix independent. (El lector és lliure d'afegir-hi “amén”).