La columna
El meu 11-M
Al cap de ben poca estona, començàvem a saber com era de greu la catàstrofe
Si d'una banda a Madrid el Saló Gourmets ha marcat l'agenda de la setmana, l'atenció mediàtica s'ha centrat en el desè aniversari del fatídic 11-M. S'ha parlat, i calia fer-ho, de les 192 víctimes mortals, que haurien pogut ser moltes més si aquell dia no hi hagués hagut inassistència a classe a la Universitat Autònoma de Madrid. Jo havia d'anar a Barcelona, convidat a un programa de TV3 que dirigia l'Albert Om. Per una vegada no havia d'anar a l'estació d'Atocha perquè m'havien fet arribar bitllets d'avió. He passat i passo molt sovint per aquesta estació de tren i faig servir sovint els trens de l'anomenat Corredor de Henares. Malgrat la crisi i l'atur, cada matí, de 7 a 9, passa una gentada per aquelles andanes, on aquell dia tenia lloc la tragèdia: a més dels morts, i de més d'un miler de ferits, encara avui hi ha persones que necessiten suport psicològic perquè no han pogut curar-se d'aquelles imatges de cossos destrossats, de telèfons mòbils que sonaven en va, de carteres, bosses i jerseis escampats entre la ferralla. Amb la Carmen de casa, infermera de l'Hospital 12 de Octubre, que ha de ser a la feina a les 8 del matí, sentíem per la SER la veu d'Iñaki Gabilondo que parlava, en un primer moment, d'explosions no se sabia de quina magnitud ni de si havien colpejat algú. Al cap de ben poca estona, començàvem a saber com era de greu la catàstrofe que, naturalment, va trastocar també, i com!, la vida en un dels hospitals d'acollida. I també la dels locutoris: quines cues, de treballadors estrangers, per comunicar a la família que estaven sans i estalvis. Persones, per cert, que van córrer a donar sang, malgrat l'angúnia que els feia haver-se d'identificar: eren aptes per donar sang però, en canvi, no podien votar tres dies després, que hi havia convocatòria electoral.
L'Església, mitjançant la COPE i la veu emblemàtica de Jiménez Losantos, feia costat als missatges del govern, atribuint el desastre a ETA, programant oficis religiosos únicament en clau catòlica i acollint, al cap de dos mesos, a la catedral de l'Almudena –en temps, encara, de dol oficial–, el casament de l'hereu de la Corona.
