Bons parcs

No és nou estimar els Pirineus de Lleida com a font de recursos ramaders, agrícoles, turístics, ecològics. A la Generalitat republicana, un pioner del turisme, Antoni Muntanyola, publicà Organització turística de Catalunya (1932), llibre on enumerava el potencial pirinenc per atreure forasters. Donava cites d'autoritat extretes d'una obra del 1928: El paisatge de Catalunya, del geòleg francès Marcel Chevalier, i pròleg de Pau Vila, pare de la geografia catalana. Aquell any el Montseny fou declarat Parc Natural, el primer de rebre aquesta qualificació a Catalunya. Sense reglaments, aquell reconeixement quedà malmès en introduir arbres exòtics, convertir prades en fruiterars, i fondre's els residus de torbera d'esfagnes. Les mirades atentes a la natura en estat pur i a l'incipient turisme culte es dirigiren llavors cap a les terres verges dels Pirineus. Aquells autors apreciaven la naturalesa de la zona pirinenca pel “tresor d'al·licients de muntanya que constitueixen l'atractiu dels objectius més acreditats del món: ascensions alpines i espectacle paisatgístic portentós, afavorit en trobar-se a redós dels vents que vessen les pluges de l'Atlàntic, a l'altra banda dels Pirineus”. Deien que l'alta muntanya del Pallars era més abellidora que altres indrets europeus per la seva sequedat i netedat atmosfèrica, i la bellesa de la irisació i el policrom dels panorames, trets que no tenen els Alps ni el vessant nord dels Pirineus, de perspectives més tancades, on dominen clar i obscur. Aquestes virtuts animaren, l'any 1955, a convertir en Parc Nacional els topants d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, tot i que el 1968 fou exclòs de la llista mundial de parcs a causa de les tales forestals i de les instal·lacions hidroelèctriques. Aquella maltempsada fou superada posant-hi més cura i ampliant-lo. Fa deu anys, la Generalitat millorà l'oferta en crear el parc natural més gran de Catalunya, a l'Alt Pirineu. Els parcs són bons no sols per satisfer els visitants. Ho són, encara més, pel que aporten al sector hoteler i comercial de la comarca, i sobretot per donar feina a gent jove.